Category :Valencia Ciutat

La relació de València amb la seua horta des de temps immemorials ha estat sempre coberta d’una mescla de romanticisme i pura supervivència. València està lligada estretament a la seua horta com no pot ser d’una altra forma, entre altres coses perquè antigament va ser un enorme aiguamoll del qual ara només queda l’Albufera.

La xufa i els tarongers al nord i l’arròs al sud han sigut, collita rere collita, el manteniment i alhora la passió dels habitants de la ciutat del *Túria, i ja no diguem de la seua àrea metropolitana.

La mateixa ciutat, en temps immemorials, es reduïa a un illot a la meitat del riu Túria que hui situaríem entorn de la plaça de la Verge i els seus voltants. Més tard, l’home aniria guanyant terreny a l’aigua i el *Túria es desdoblegaria en dos braços, un dels quals creuava des del Portal *Nou, passant per l’actual barri del Carmen i el carrer de les barques fins a arribar als voltants de la Ciutadella per a tornar a reunir-se amb el braç principal del riu fins a la mar.

Del mateix barri de Pescadors, situat a banda i banda del citat carrer de les barques, s’estenia per l’actual centre de València i encara es poden contemplar els cartells amb els noms i classificació d’estos carrers.

D’aquella relació entre ciutat i horta queden els ritus ancestrals als quals el valencià del carrer s’aferra a través de les seues festes i tradicions: La sega de l’arròs, a Catarroja, el Tribunal de les Aigües o les mateixes Falles són bona mostra de l’arrelament del poble valencià a la terra.

Les notícies ara no són bones per a l’Horta de València, ni de cap lloc. Pareix que la tendència actualment és a l’abandó dels cultius, de les terres que durant tant de temps ens ha donat de menjar…, però València sense horta és una realitat no coneguda i no dessitjada.