Absolt el exinspector cap de Policia de València que va relacionar immigració amb delinqüència
La secció segona de l’Audiència Provincial de València ha absolt d’un delicte d’odi al exinspector cap de Policia que va relacionar la immigració amb la delinqüència en estimar que, en aquest cas, preval la llibertat d’expressió.
Així es desprén de la sentència, en la qual el tribunal absol a l’acusat, Ricardo Ferris, per les seues manifestacions en una xarrada que va oferir el 14 d’octubre de 2022 en l’Ateneu Mercantil de València, en el marc d’una Jornada sobre Immigració i Seguretat Ciutadana organitzada per Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola i VOX Corts Valencianes.
Durant la jornada, l’acusat, defensat per Juan Carlos Navarro, va emetre un discurs que va ser gravat i, després, difós per la xarxa social Youtube. En el mateix afirmava que «immigració il·legal és igual a delinqüència» i apuntava: «desgraciadament, hui dia, ens agrade o no ens agrade, la pràctica totalitat dels detinguts que fa la policia i la Guàrdia civil són estrangers, són gent que ve de fora, en el sentit un poc més ampli de la paraula».
I postil·lava, entre altres afirmacions: «No estic parlant simplement d’aquests tipus que arriben en les pasteres, que molts d’ells són delinqüents. Fa poc estava parlant amb dos policies meus que han estat en Frontex, una unitat que suposadament està destinada al control dels trànsits d’immigració i els dos m’han confirmat que és un paperot. No confiem en Frontex perquè no serveix absolutament per a res».
L’acusat, durant el judici, va reconéixer les manifestacions i va assegurar que no era conscient que era gravat ni sabia que s’anava a difondre per Youtube. Va mantindre que va acudir a la jornada a títol personal, com a delegat del sindicat policial Jupol, i va afirmar que sempre havia sigut anti polític. Va justificar les seues afirmacions en estadístiques.
Va explicar que no va voler dir que tots els estrangers eren delinqüents, «però delinqüents és igual a immigració il·legal», va mantindre. També va al·legar que eixa imatge d’una persona racista era absolutament incerta i que ell es caracteritzava pel contrari perquè era un «activista social que ajudava a la gent».
El tribunal, després de la vista, ha decidit absoldre a l’acusat en prevaldre la llibertat d’expressió. Sobre aquest tema, assenyala en la seua resolució que encara que en la xarrada s’inclogueren fets referits a la quantitat d’estrangers que eren detinguts o que cometien uns certs delictes, «el contingut i la línia general del discurs es dirigia a valorar la gravetat de la delinqüència i la seua relació amb la immigració, i a emetre judicis de valor sobre el que hauria de fer-se».
Així, l’Audiència entén que «preval l’expressió d’idees i opinions sobre la mera transmissió de fets, que en aquest cas no són més que el manteniment de la tesi del conferenciant». Encara que afig: «El que no vol dir que no haja de valorar-se el possible costum de dir mentides quan es detecta que unes certes afirmacions no es corresponen amb les estadístiques oficials. Però no des del punt de vista de la llibertat d’informació, sinó des dels límits a la llibertat d’expressió».
En aquesta línia, el tribunal assenyala que no pot entendre’s acreditat que la xarrada de l’acusat haguera incitat a algun acte de violència, humiliació o discriminació. «El relat de l’acusat pivota sobre la idea que la delinqüència ha augmentat notablement a causa de la immigració descontrolada. Conté crítiques als poders públics i als mitjans de comunicació, i apel·la al canvi polític. Es pot estar d’acord amb eixa idea o no», postil·la l’Audiència, però no veu delicte.
Al seu judici, «la idea troncal de la xarrada pretén fomentar un debat públic, encara que part de la població, o fins i tot una majoria, puga no compartir la tesi de l’orador. Des d’aquest punt de vista, l’anàlisi de la criminalitat que fa l’acusat està emparat per la llibertat d’expressió».
«No obstant això, el discurs de l’acusat conté determinades afirmacions que poden ser enteses com un descrèdit de la immigració il·legal. En efecte, es vincula la immigració il·legal amb la delinqüència en general i a unes certes nacionalitats amb determinades classes de delicte. La referència al fet que procedeixen de països que estan en l’edat de pedra, on la violència forma part del seu mode de comunicar-se, pot resultar ofensiva. Però aquesta classe d’arguments, molt discutibles, estan al servei de la idea que es vol transmetre», insisteix.
En conclusió, el tribunal assenyala que encara admetent que l’acusat es va extralimitar en alguns moments de la seua xarrada, «hem de ser restrictius en les limitacions a la llibertat d’expressió i considerem que la imposició de penes de presó en aquest cas suposaria una reacció desproporcionada, convertint el dret penal en un factor de disuació de l’exercici de la llibertat d’expressió».