Baixant des de Puçol a la platja, i deixant la mar a l’esquerra i l’horta a la dreta, es pot contemplar l’alba més meravellosa que s’ha vist en segles, dorant les aigües. Després de passar pel port esportiu de Pobla de Farnals i de deixa arrere la marjal de Rafalell i Vistabella, on comença a fer vida una altra vegada el corriol camanegre, arribem a l’ermita dels Peixets, ja en terme d’Alboraia, on diuen que va tindre lloc el famós milacre del mateix nom.

Aprofitem i ens adentrem terra endins per a sumergir-nos en la fabulosa horta d’Alboraia, amb camps de xufa a mà esquerra i mà dreta. Un fantàstic mosaic multicolor s’estén davant els nostres ulls com una manta que cobrix la terra per tots costats.

Arribem a Moncada, Godella, Rocafort i Burjassot i les seues terres cultivades per segles i segle de tarongers. Ara són altres temps i les conjuntures econòmiques han canviat el paissatge. Ens espera Paterna, que ha canviat el seu (paissatge) per quilòmetres i quilòmetres de naus industrials, enriquint el terme més encara que els camps d’antic.

Deixem a l’esquerra la ciutat de València i seguim per terres de cultiu fins a Aldaia, Alaquàs, la populosa Torrent amb la seua torre àrab i el Vedat, fins a trobar-nos el llac màgic de l’Albufera, que banya fins a tretze poblacions, entre elles la pròpia València: Albal, Alfafar, Beniparrell, Catarroja, Massanassa, Sedaví i Silla, i alguns més de la comarca de la Ribera… Aquesta terra té un encant que atrapa a tot aquell que arriba a conéixer-la de veritat. És l’Horta de València, la mateixa que va enamorar al rei En Jaume I, que ja no va voler anar-se’n d’ella.