Paterna recorda a ‘les 20 Roses de Paterna’, les dones afusellades pel franquisme al ‘Paredón de España’
La Casa de la Dóna de Paterna acull l’exposició ‘Les Roses de Paterna’, una mostra impulsada per l’Ajuntament de Paterna i comissariada per la fotoperiodista Eva Máñez que s’ha inaugurat aquesta vesprada amb l’objectiu de reconéixer la memòria de les dones afusellades pel franquisme al Paredó de Paterna, moltes d’elles oblidades durant dècades.
L’acte d’inauguració ha comptat amb l’assistència de la ministra del Govern d’Espanya, Diana Morant, l’alcalde de Paterna i Senador per València, Juan Antonio Sagredo, el Secretari General del PSPV per València, Carlos Fernández Bielsa, la Tinenta Alcalde de Garantia Social, Igualtat i Tradicions, Isabel García i el regidor de Memòria Històrica, Julio Fernández al costat de membres de l’equip de govern municipal, diputades autonòmiques i provincials, la Fiscal delegada de la secció de Memòria Democràtica i Drets Humans de la Comunitat Valenciana, Susana Gisbert i la Vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, Ester Alba.
De la mateixa manera, s’han sumat a aquest acte representants d’entitats i associacions per la Memòria Històrica, a més de familiars i ciutadania en general.
Entre 1939 i 1957, un total de 2.238 persones van ser executades en aquest mur situat al costat del cementeri municipal. Entre elles, un grup de dones, 19 segons la documentació recopilada en aquesta exposició, procedents de diferents municipis de la Comunitat Valenciana i altres punts d’Espanya, les històries dels quals han romàs silenciades durant generacions.
La mostra reuneix fotografies de processos d’exhumació, objectes personals recuperats de les fosses comunes i documentació d’arxiu que permet reconstruir les seues vides. Elements quotidians com a ganxos del pèl, sabates de taló o peces íntimes conservades sota terra, al costat de sumaris judicials, cartes o documents en els quals figurava la paraula “executada”, contribueixen a posar rostre a aquestes dones i a comprendre el context de repressió que van viure, així com el paper d’organitzacions com a Dones Lliures.
Es tracta de dones d’entre 21 i 65 anys —modistes, sindicalistes, treballadores de la taronja, infermeres, regidores o mestresses de casa—, moltes d’elles mares que van deixar després de si famílies trencades i marcades per l’estigma. Les seues històries reflecteixen no sols la violència exercida contra elles, sinó també el silenci imposat posteriorment.
En 1939, després del final de la Guerra Civil, van ser afusellades les primeres dones a Paterna, mentre que María “la Javelina” va ser l’última republicana executada en aquest enclavament el 8 d’agost de 1942. L’exposició recupera els seus noms, les seues històries i la seua memòria, contribuint a traure-les de l’oblit.
Durant la seua intervenció, l’alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo, ha destacat que “a Paterna mantenim un compromís ferm amb la memòria democràtica” i ha subratllat que “posar nom, rostre i història a les víctimes és un acte de dignitat, d’identitat i de responsabilitat col·lectiva”.
En aquest sentit, Sagredo ha assenyalat que “des que arribem al govern en 2015 hem impulsat una política activa de memòria històrica, obrint més de 80 fosses i recuperant prop de 1.600 cossos a Paterna, 200 d’ells ja identificats”.
Finalment, el primer edil ha afirmat que “la vertadera Concòrdia no és la Llei de PP i VOX, és el treball realitzat per l’Ajuntament de Paterna durant els últims 11 anys per a reparar i dignificar a les víctimes i les seues famílies, sense sorolls ni polèmiques”.
La comissària de la mostra, Eva Máñez, ha destacat que aquesta exposició forma part d’un procés de “reparació, justícia i veritat” i ha subratllat la importància d’acostar aquests fets a la ciutadania, especialment als més joves, per a reflexionar sobre un dels episodis més durs de la història recent.
Per part seua, la Tinenta d’Alcalde de Garantia Social, Igualtat i Tradicions, Isabel Segura, ha assenyalat que “amb aquesta exposició donem visibilitat a unes dones que durant massa temps han romàs invisibilitzades, recuperant la seua memòria i el seu paper en la història”. En aquest sentit, ha afegit que “recordar-les és també una manera de reforçar el nostre compromís amb els valors democràtics i amb la memòria col·lectiva”.
Finalment, l’acte ha comptat amb la presència d’un familiar de les dones represaliades, com Jesús Espinós Andrés, nebot-nét de Mercedes Martínez Ruiz, afusellada el 8 de novembre de 1939.
+ Subscriu-te ací al canal de NostresNotícies en Whatsapp
+ Tota la informació de NostresNotícies al nostre canal de Telegram
