Els xiquets i xiquetes de Pinedo, el Saler i la Torre poden participar este dijous en un taller de mones de Pasqua
El calendari d’activitats i propostes festives per als xiquets i xiquetes de la ciutat suma una nova iniciativa, que tindrà lloc este dijous, 9 d’abril, a les pedanies de Pinedo, la Torre i el Saler. En el marc de les vacacions de Setmana Santa, i amb l’objectiu de mantindre i difondre les tradicions entre la població infantil, des de l’Ajuntament s’ha organitzat un taller per a aprendre l’elaboració de les tradicionals mones de Pasqua.
Per a això, es comptarà amb la col·laboració i la participació de personal expert del Gremi de Forners i Pastissers de València, que ajudaran els xiquets i xiquetes participants a preparar estos dolços tradicionals de Pasqua.
Tal com expliquen des d’esta entitat professional, les “mones” són dolces elaborats amb pa enriquit amb mantega, ou i sucre, de textura esponjosa, i generalment amb forma de rosca, cistella o d’animal, atés que estan pensades, sobretot, per a la infància. Generalment, porten u o més ous cuits incrustats, encara que actualment és més habitual presentar només un ou, que pot ser cuit o de xocolate. Es tracta d’una tradició molt arrelada a tota la Comunitat Valenciana.
Els tallers se celebraran el dia 9 en les instal·lacions de l’Alcaldia Pedània del Saler i de Pinedo (entre les 11.00 i les 12.30 hores); i a la sala de reunions de l’Alcaldia Pedània de la Torre (des de les 11.30 fins a les 13.00 hores).
Des de l’Edat Mitjana
L’origen de les mones de Pasqua ve de l’Edat mitjana i de la prescripció religiosa d’abstinència de carn, productes lactis i ous durant la Quaresma. Mentres durava este temps litúrgic, la gent bollia els ous i els guardava; i el Diumenge de Pasqua, els portaven a l’església perquè el sacerdot els beneïra, i regalar-los a les seues persones més estimades. A poc a poc, este regal va derivar en un tortell fet amb pasta de pa, adornat amb els ous cuits; i posteriorment, es van incloure ous i figures de xocolate.
La paraula Mona prové del vocable àrab “munna” que significa obsequi, i designa al brioix o ‘pa socarrat’ tradicional. Segons la comarca, la mona té diferents denominacions i algun toc personal que la caracteritza: mona, panou, tonya, pa de vent, pa d’ou, pa socarrat.
