La societat civil restaura a Albal la placa vandalitzada en memòria de les víctimes de la DANA
Veïnes i veïns d’Albal, agrupats en un col·lectiu civil organitzador, van celebrar aquest dissabte un acte de memòria, dignitat i reparació simbòlica amb motiu de la restauració de la placa en record de les víctimes mortals de la DANA del 29 d’octubre de 2024, instal·lada enfront de Correus i vandalitzada mesos arrere.
El memorial forma part d’un espai de record creat per la societat civil d’Albal entorn d’una olivera, una placa commemorativa i veles en memòria de les víctimes. El mes d’abril passat, diferents mitjans van arreplegar la denúncia veïnal per l’atac patit per aquest espai, en el qual es va danyar la placa i l’entorn del memorial, així com la petició que fora reposat en condicions dignes.
Durant l’acte es van encendre ciris al costat de la olivera i la placa restaurada, i es va reivindicar la necessitat de preservar els espais de memòria com a llocs de dignitat col·lectiva. Com arreplegava el manifest llegit durant la convocatòria, “la memòria, quan és vertadera, no consistix només a recordar el que va passar”, sinó que consisteix també a “cuidar el lloc moral que ocupen els víctimes”.
La presència més destacada va ser la de Rosa Álvarez, de l’Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29-O, que va subratllar la importància dels actes xicotets i comptes “amb manyaga”, especialment quan naixen des de la societat civil. Álvarez també va assenyalar, en relació amb la dimensió pública de la memòria, que “les absències dels representants polítics, de qualsevol color polític, parlen per si mateixes”.
També van assistir regidors del PSPV a l’Ajuntament d’Albal, com Lola Martínez, Melani Jiménez, Inma Marí i Aitor Ávalos, així com Mar Sanchis, membre d’Esquerra Unida Albal, i Fernando Ntutumu, coordinador d’Esquerra Unida l’Horta Sud.
El manifest va recordar que la xifra oficial de víctimes mortals reconegudes ascendeix ja a 231 persones i va defensar que “cap xifra, per exacta que seguisca, a dalt del tot a anomenar una vida”. El text va insistir que darrere de cada número hi havia “una casa, un projecte de vida, una família, una taula que va quedar incompleta”.
La restauració de la placa va ser presentada com una resposta serena, però ferma, davant la vandalización del memorial. En paraules del manifest, “trencar una placa de memòria no és danyar una cosa. És intentar ferir una altra vegada els qui ja van ser ferits”. Enfront d’això, l’acte va reivindicar tornar a col·locar la placa “sense cridar, sense odi, sense renunciar tampoc a la fermesa”.
El text també va posar en valor la olivera com a símbol d’arrelament, permanència i memòria compartida: “una olivera no torna una vida, però pot impedir que una comunitat oblide on li va fer malament”. La intervenció va combinar l’homenatge a les víctimes i a les seues famílies amb el reconeixement als qui, després de la catàstrofe, van eixir a ajudar “amb pots, pales, poals i mans”.
L’acte va concloure amb un missatge de compromís col·lectiu: “Que aquesta olivera creixca. Que aquesta placa permaneixca. Que els famílies no es senten a sols. Que els víctimes tinguen veritat. Que la reparació no seguisca una paraula pendent”.
