València aprova la normativa que restringix els apartaments turístics i blinda el 98% de les vivendes per a ús residencial

L’Ajuntament té previst aprovar este dimarts, en la sessió plenària del mes de març, la nova normativa sobre apartaments turístics que convertirà a València “en una de les ciutats amb la normativa més restrictives sobre els apartaments turístics”, que mai podran superar el 2% del parc total de vivendes de cada barri i districte i només podran situar-se en baixos o primeres plantes en edificis d’ús mixt, sempre que en el mateix replà no existisquen vivendes, i hauran de disposar en tot cas d’accés (mitjançant escala i ascensor) independent des del carrer, separat del dels veïns.

Estos són algun dels aspectes que tracta el nou marc legislatiu municipal i que apunta que només es permetrà en els barris o districtes que no hagen aconseguit els nivells màxims de saturació. Com ha explicat el regidor d’Urbanisme, Juan Giner, amb l’entrada en vigor de la norma “conclouran els dos anys de moratòria que es va establir i es posa en marxa els cadenats administratius en tots els barris, districtes i pomes de la ciutat a excepció de Ciutat Vella”, que ja disposa d’una regulació específica mitjançant el seu Pla Especial, de manera que la creació de noves places turístiques de qualsevol classe —no sols apartaments— quedarà automàticament bloquejada quan s’aconseguisca un d’eixos topalls.

“És una normativa restrictiva, que acaba amb la barra lliure que va tolerar l’esquerra quan va estar al capdavant de l’Ajuntament provocat per un canvi de normativa en la qual els baixos comercials podien passar a ser baixos turístics. Vam fer un primer pas per a la restricció amb la moratòria mentre elaboràvem la nova norma i ara amb ella acabarem amb un model de ciutat pel qual no apostem”, ha indicat Juan Giner. “Volem veïns que gaudisquen dels seus barris i, per això, hem comptat amb totes les aportacions que milloraven la normativa inicial proposta”, ha afegit.

Tres cadenats simultanis

Els tres cadenats no actuen de manera alternativa sinó simultània: qualsevol nova implantació d’allotjament turístic haurà de complir els tres filtres alhora. N’hi ha prou que se supere qualsevol dels tres llindars perquè l’activitat quede bloquejada en eixa zona concreta —barri, districte o illa de cases—, amb independència dels valors que llancen els altres dos indicadors. “Esta lògica acumulativa és la que, en la pràctica, convertix en quasi inviable l’obertura de nous apartaments turístics a València”, ha ressenyat el responsable municipal de l’Àrea d’Urbanisme i Vivenda.

Un dels topalls previstos en la modificació de les normes urbanístiques del PGOU per a estos usos establix que el nombre de places turístiques totals, siguen d’hotels, apartaments o vivendes turístiques (VUT), mai podrà superar l’equivalent al 8% dels habitants empadronats en tots i cada un dels barris i districtes de la ciutat. Giner ha afirmat que “una vegada depassat eixe llindar, la creació de places turístiques quedarà bloquejada per a mantindre l’equilibri entre la capacitat d’allotjament i el veïnat, en línia amb el model de ciutat que volem ser”.

Un segon llindar de bloqueig, encaminat a protegir l’ús residencial de les vivendes, garantix que només un màxim del 2% del total de vivendes de cada barri i districte puga destinar-se a ús turístic, siga com a apartament o com a bloc d’apartaments. Per davall d’eixe límit, solament es permetran en baixos i primeres plantes i sempre per davall de l’ús residencial, de manera que mai podran coexistir amb vivendes al mateix nivell. La normativa els obliga també a disposar d’accés propi des de la via pública independent del dels veïns, a més de comptar amb la preceptiva autorització per majoria qualificada de la comunitat de propietaris. El regidor ha recordat que “amb esta normativa és molt complicat crear nous apartaments turístics a València, de fet ja ha descendit el nombre de peticions en els últims temps”, ha manifestat Juan Giner.

Un tercer nivell de protecció va orientat a protegir els xicotets locals i la diversitat comercial i de servicis. En este cas, el cadenat opera en les plantes baixes de cada illa de cases, en les quals només es permetrà fins a un màxim del 15% de qualsevol mena d’allotjament turístic en parcel·les amb ús dominant residencial sobre el total de locals de la poma.

Aparcaments en altura a la Torre

Així mateix, en el ple del mes de març té previst aprovar-se el Pla Especial del Sector La Torre, que permetrà que els edificis que es construïsquen en esta pedania del sud de la ciutat compten amb aparcaments en altura. L’objectiu és evitar el risc que suposen les inundacions després de la dana del passat 29 d’octubre de 2024 en la zona.

En este sentit, la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat permetrà aparcaments sobre la planta baixa, en plantes 1a i 2a per a la construcció de places de pàrquing en les noves edificacions, tant del tipus TOB (torres en bloc) com TOE (torres exemptes). Com ja va apuntar el Servici de Planejament, en tractar-se d’un sector on encara queden per edificar un bon nombre d’edificis, la proposta presentada vindrà a evitar les greus conseqüències que poguera produir un nou episodi meteorològic d’estes característiques. L’Ajuntament entén que esta solució d’aparcament en altura es realitzarà sobre l’espai lliure privat de parcel·la i, per tant, el manteniment correspondrà a les comunitats de propietaris.

Liquidació del pressupost de 2025

Un altre dels punts del Ple municipal serà la liquidació del pressupost de 2025, que ha tancat l’exercici amb un romanent de tresoreria de 38 milions d’euros, que permetrà continuar amb la senda inversora, 201 milions d’euros d’inversió executada durant l’any passat. Tal com va avançar la regidora d’Hisenda i Pressupostos, María José Ferrer San Segundo, del superàvit s’ha previst que “bona part s’incorpore a romanents i finançar inversions financerament sostenibles, per a continuar transformant la ciutat”.

D’esta manera, projectes com el poliesportiu de Sant Isidre, el centre municipal d’arts escèniques del Cabanyal, l’Espai Dona, així com els projectes d’inversió de Parcs i Jardins i el Consell Agrari, seguiran el seu curs; al mateix temps que es destinen els 2,1 milions d’euros requerits pels diferents servicis per a iniciar l’execució de les propostes triades per la ciutadania al llarg del procés VLCParticipa de pressupostos participatius.

Paral·lelament, 6,8 milions d’euros del superàvit es dirigixen a finançar l’ambiciós Pla Director de l’EMT, alliberant els recursos destinats a la compra d’autobusos elèctrics per part de l’EMT i impulsant la sostenibilitat del transport públic. A més, 2,74 milions aniran destinats a continuar reduint el deute municipal, que en l’actual mandat, en poc més de dos anys i mig, ha passat de 225 a 72 milions d’euros, segons l’equip de govern.