València impulsa la creació d’un museu a l’aire lliure entorn del món del còmic espanyol i valencià
L’Ajuntament de València impulsarà la creació d’una ruta permanent d’art urbà amb la iconografia del còmic espanyol i valencià com a fil conductor. Així ho ha anunciat este dilluns el regidor delegat d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, en el Centre Cultural Nau 3 Ribes, acompanyat dels responsables del projecte, Álvaro Pons i Noelia Ibarra, especialistes en l’estudi, la divulgació i l’aplicació pedagògica del còmic i codirectors de la Càtedra d’Estudis del Còmic Fundació SM-UV; així com de nombrosos representants del món del còmic, la il·lustració i del disseny gràfic.
La iniciativa municipal perseguix fer valdre la importància del còmic a València, ciutat àmpliament reconeguda per la tradició i pel talent en este àmbit, mitjançant la selecció i la contextualització dels personatges i dels autors més icònics del còmic espanyol i valencià, per a la posterior integració en el context urbà. Pumby, Carpanta, Superlópez, Zipi i Zape, el Capitán Trueno, Mortadelo i Filemón, les germanes Gilda o la família Cebolleta són alguns dels personatges de còmic que pròximament colonitzaran les mitgeres vistes de la ciutat, eixint a l’encontre de ciutadans i visitants.
Este projecte proposa un diàleg generacional entre autors clàssics, com José Escobar, José Sanchis o Francisco Ibáñez, i il·lustradors contemporanis valencians. Estos últims seran els encarregats de reinterpretar les obres més importants del còmic espanyol i valencià des d’una estètica actual i una presentació atractiva per a un públic general i no necessàriament versat en la matèria. En un altre orde de coses, la intervenció està dissenyada per a ser flexible i adaptable als diferents barris de la ciutat, permetent crear itineraris temàtics que atraguen un turisme cultural diferenciat.
Tribut a una forma universal de contar històries
“Des del govern municipal, volem acostar este mitjà d’expressió artística, fermament arrelat en la nostra cultura popular, a l’espai públic, convertint els nostres carrers en autèntics recorreguts didàctics i turístics de qualitat amb el còmic com a protagonista”, ha declarat José Luis Moreno. “Este projecte és un tribut a una forma universal de contar històries, a la creativitat espanyola i valenciana, als personatges de còmic més representatius del nostre patrimoni cultural, així com a les generacions de lectors que han crescut amb ells”, ha afegit.
“A través d’esta iniciativa, busquem reivindicar València com a ciutat de còmic, així com la vigència de la seua rica herència narrativa visual, agermanant-nos igualment amb altres referents indiscutibles del muralisme i del ‘nové art’ com Angulema i Brussel·les”, ha manifestat Moreno. “Volem expandir el futur Centre del Còmic ‘Micharmut’ més enllà de la futura seu, en el centre històric, on partirà la iniciativa per a, progressivament, estendre’s a la resta de la ciutat, convertint-se en un museu a l’aire lliure on ‘l’art de les vinyetes’ s’integre en el paisatge urbà i convisca amb la quotidianitat de la gent”.
Tal com han explicat els autors del projecte, Álvaro Pons i Noelia Ibarra, “l’objectiu final és projectar al món la imatge de València com a ciutat que valora altament la creativitat i la utilitza per a educar i emocionar habitants i visitants. I tot això amb el còmic com a eix fonamental d’una història artística on la nostra ciutat ha destacat des dels anys 50 com una capitalitat fonamental, des de la importància de l’Editorial Valenciana fins a l’actual generació d’autors com Paco Roca, Cristina Durán o Ana Penyas, passant per la renovació estètica en els 80 de la Nova Escola Valenciana”.
“El projecte partix precisament d’esta riquesa per a presentar una ambiciosa proposta que aposta per un enfocament multimodal i transmèdia, i que transcendix la funció estètica del muralisme convencional”, han prosseguit els autors. “Així, no sols es perseguix decorar, sinó també generar una sort d’‘alfabetització visual’ en la ciutadania, trencant l’estereotip del còmic com a mitjà exclusivament infantil i reivindicant-lo com un llenguatge capaç d’abordar diferents temàtiques que van més enllà de la cultura popular per a endinsar-se en àmbits com l’assaig, la memòria, la medicina gràfica o el periodisme”.
“Em sembla una proposta preciosa. Portar els personatges i les obres més destacades del còmic al carrer perquè formen part del dia a dia de la gent. Que porten records, que desperten curiositat i que posen en relleu la quantitat, la qualitat i la diversitat dels nostres il·lustradors i il·lustradores, a més de portar color i alegrar la vista”, ha assenyalat la reconeguda dibuixant Julia Cejas, autora del còmic explicatiu del projecte (El còmic parla del còmic). En ell, una parella d’amics enaltix el citat mitjà com una ferramenta inigualable per a tractar qualsevol qüestió, des de la fantasia i l’aventura fins a la vida quotidiana.
Experiència divulgativa per a tots els públics
El març de 2024, l’Ajuntament va encomanar a la Càtedra d’Estudis del Còmic Fundació SM-UV l’elaboració d’un estudi a fi d’analitzar les obres i els personatges de còmic més emblemàtics de quants han conformat una iconografia pròpia i han perdurat en la memòria col·lectiva a Espanya, per a la posterior incorporació en circuits d’art urbà. Resultat d’esta anàlisi, s’han seleccionat més d’un centenar d’obres i d’autors de la Història del còmic espanyol i, en particular, del valencià, susceptibles de formar part de la imatge de la ciutat a través dels citats murals.
La selecció abasta tres períodes clau: 1940-1969, 1970-1999 i 2000-2020, a fi d’assegurar una visió històrica completa. Per a l’elecció de les obres s’ha tingut igualment en compte la presència de l’autoria valenciana, de manera que entre un 30% i un 50% dels títols triats corresponga a autors o sèries produïdes a València, consolidant la ciutat com a centre neuràlgic del còmic. Així mateix, s’ha garantit una distribució equitativa entre autors i autores, i entre personatges masculins i femenins, mostrant, finalment, una sensibilitat especial cap a la diversitat.
‘Arrugues’, de Paco Roca; ‘Estem totes bé’, d’Ana Penyas, o la popular sèrie ‘13, Rue del Percebe’, de Francisco Ibáñez, són uns altres dels títols inclosos. Cada mural comptarà amb la una fitxa tècnica, accessible a través d’un codi QR, on es facilitarà tota la informació sobre l’autor, l’argument, el context històric i l’impacte sociocultural de l’obra, així com una exhaustiva bibliografia d’esta, fent d’este circuit una experiència divulgativa per a tots els públics. El projecte compta enguany amb una partida de 80.000 euros a través dels pressupostos participatius ‘VLC Participa 2025-2026’.
L’Ajuntament té localitzades una desena de mitgeres vistes en el centre, en la majoria de titularitat privada, i ha iniciat ja els contactes amb els respectius propietaris, a fi d’exposar-los de primera mà la naturalesa i l’abast general de l’actuació artística proposada; la ubicació concreta de la mitgera sobre la qual, si és el cas, es valora intervindre; les condicions tècniques, organitzatives i d’execució que pogueren resultar necessàries i qualsevol altra informació que la comunitat estime oportuna conéixer; així com de recaptar la corresponent autorització de la comunitat de propietaris.
València, ciutat de còmic
Segons l’estudi elaborat per Álvaro Pons i Noelia Ibarra, “el còmic es va consolidar durant el segle XX com un mitjà de masses de gran importància per a una cultura que abandonava les seues formes tradicionals per a internar-se en altres camins i formes. Ja en el segle XXI el còmic ha sigut l’eix d’una transformació de la cultura des de la multimodalitat i l’expansió transmèdia, connectant l’art amb la indústria de l’entreteniment. Esta potencialitat ha fet del còmic un cresol d’iconografies que han passat a l’imaginari col·lectiu per a transformar-se en un bagatge cultural fonamental del nostre temps”.
El còmic espanyol ha sigut particularment fèrtil en la generació d’estes iconografies: ja des de principis del segle passat, amb l’aparició de revistes mítiques com TBO o Pulgarcito, la historieta ha format part del patrimoni popular per a convertir-se en una constant a partir dels anys 40, quan els còmics van esdevindre una forma d’evasió clau per a entendre les dinàmiques culturals de la postguerra. Revistes com les abans citades donarien lloc a personatges inseparables ja de la cultura popular: la família Cebolleta, Carpanta, Zipi i Zape, Mortadelo i Filemón, les germanes Gilda, el Capità Trueno, el Jabato, etcètera.
El còmic valencià seria clau en eixe moment: la centralització a València de les principals editorials del sector, com a Editorial Valenciana o Editorial Maga, afavoriria la popularització de personatges que es convertirien en autèntiques icones de la cultura popular nacional. Així, el Guerrer de l’Antifaç, Pumby, les Històries de l’FBI, Purk, l’home pedra o Roberto Alcázar i Pedrín són hui part essencial d’una història cultural necessària per a explicar la nostra evolució social, que no ha d’entendre el còmic com un mitjà exclusivament infantil, sinó com un llenguatge que permet qualsevol expressió.
En els anys 80, la Nova Escola Valenciana suposaria una renovació formal de gran importància en el còmic nacional i internacional i tindria un impacte clau en la construcció de l’estètica urbana de València. L’estil de Miguel Calatayud, Mariscal, Sento, Daniel Torres, Manel Gimeno, Micharmut i Mique Beltrán envairia els carrers des de la cartelleria, el disseny i el mobiliari urbà. Un èxit que s’ha prolongat en el segle XXI amb figures de la talla de Paco Roca, Ana Penyas, Miguel Ángel Giner o Cristina Durán, les obres de la qual han guanyat premis de gran importància i han projectat la imatge de la ciutat en el món.
