Èxit incontestable d’Hombres G davant més de 16.000 persones al Roig Arena
Més de 16.500 persones s’han donat cita anit en el Roig Arena per a viure una autèntica festa de la música en espanyol de la mà d’Hombres G. L’emblemàtica formació madrilenya ha recalat en el recinte valencià amb el seu aclamat espectacle “Los mejores años de nuestra Vida”, un recorregut generacional que ha connectat a públic de totes les edats a través de les cançons que ja formen part de la història de la cultura pop del nostre país.

Hombres G al Roig Arena
Liderada per un carismàtic David Summers, la banda ha xafat l’escenari al voltant de les nou de la nit per a deslligar l’eufòria col·lectiva. Des dels primers concordes de “Voy a pasármelo bien”, la formació ha deixat clares les seues intencions i va ficar al públic en la butxaca a l’instant. Sense donar treva, l’arrancada va encadenar clàssics infal·libles com ara “Chicas cocodrilo”, “Mujer de bandera” i “No te escaparás”.


El concert ha avançat combinant la frescor dels seus temes més enèrgics —com “Chico tienes que cuidarte” o “Me siento bien”— amb moments d’enorme càrrega emocional. Cançons com “Si no te tengo a ti”, “Te necesito” o “Huellas en la bajamar” han rebaixat lleugerament les pulsacions per a donar pas a la complicitat absoluta amb la graderia.
En l’equador de l’espectacle, la intensitat ha tornat a disparar-se amb una successió d’himnes generacionals.“Lo noto” i “Te quiero” han deslligat una de les majors ovacions de la nit, abans de donar pas a la faceta més disbauxada i desenfadada de la banda amb “Indiana”, “Gilipollas”, “Nassau” i “Suéltate el pelo”. El bloc principal ha culminat en gran amb “Bar” i “Marta tiene un marcapasos”.
Després d’una breu pausa, Hombres G ha tornat a l’escenari per a firmar un primer bis carregat de sentiment amb “Los mejores años de nuestra vida” i “Temblando”. Per al fermall final, la banda s’ha reservat les seues dos majors bombes festives. Els primers compassos de “Venezia” han provocat el deliri generalitzat, que ha aconseguit el seu punt culminant “Devuélveme a mi chica”, l’himne popularment conegut com “Sufre, mamón”.





