El Centre del Carme presenta ‘Todo lo sólido se desvanece en el aire’
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta ‘Todo lo sólido se desvanece en el aire’, una exposició col·lectiva que reflexiona sobre la cultura de les coses etèries, la idea del que és volàtil i l’acceleració del món contemporani en l’era de la virtualitat.
La mostra, comissariada per Diana Padrón, reunix els treballs d’artistes d’interés en l’àmbit nacional i internacional que han pres la ciutat de València com a objecte d’estudi a través de múltiples formats: investigació artística, disseny, il·lustració, fotografia, escultura, instal·lació, vídeo i art sonor.
Es tracta de les obres de María Alcaide, Pablo Capitán del Río, Denis Darzacq, Natalia Domínguez, Miquel García, Cristina Garrido, Laura Llaneli, Lemos and Lehmann y Lorenzo Sandoval.
L’exposició, que es podrà vore fins al 13 de desembre en la Sala 2 del Centre del Carme, ha sigut presentada este divendres pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, acompanyat per la comissària de la mostra i diversos dels artistes participants.
Durant la seua intervenció, Bugeda ha subratllat la importància de la investigació que hi ha darrere de cada projecte artístic i “l’oportunitat que oferix l’exposició per a acostar-nos a l’obra d’artistes de rellevància de fora de la Comunitat Valenciana que, no obstant això, tenen algun vincle amb València, la qual cosa ens permet vore com se’ns veu des de l’exterior”.
Per part seua, Diana Padrón ha explicat que la manera en la qual entenem el món està travessada pel paradigma del volàtil. “Sense dubte, el mercat i els valors financers són volàtils, però també són cada vegada més obsolescents els contractes dels treballadors, els drets, la vivenda, el consum, la moda, el gust i fins i tot les relacions afectives”, ha assenyalat.
Segons ha afirmat, “en l’era de la radical virtualitat, l’espai domèstic ha demostrat ser un centre de teletreball mentres ens proveïxen els riders que travessen la ciutat ‘volant’”.
En este sentit, s’ha referit al títol de l’exposició com “una consigna que vindria a reafirmar-se com la crisi de qualsevol categoria estable que caracteritza l’anomenat treball immaterial, és a dir, l’apologia del rendiment i la lògica multitasking que ens acosta cada vegada més a la figura de l’acròbata, desafiant la gravetat en la nostra habilitat per adaptar-nos a qualsevol posició, per impossible que siga”.
La cultura del que és eteri al Centre del Carme
Les diferents propostes que componen la mostra al Centre del Carme reflexionen sobre la cultura de les coses etèries des d’àmbits com el laboral, a partir del mateix treball artístic, però també des del mercat de la vivenda, el consum, la tecnologia, sobre l’acceleració del món contemporani o sobre l’intangible.
L’obra de María Alcaide està relacionada amb el món laboral, construïda a partir d’enquestes fetes a treballadors i concebuda com una reflexió sobre els processos de selecció de personal. El seu treball es presenta en la sala en forma d’instal·lació que recrea l’entorn d’una oficina.
En esta línia, Padró ha assenyalat la transformació del món laboral: “Hem passat del que es coneixia com el treball fordista, en el qual l’empleat feia tot el temps la mateixa tasca, a convertir-nos en persones multitasca”.
Lorenzo Sandoval també vincula la seua obra a l’àmbit del treball a partir d’una investigació a les fàbriques de tèxtil valencianes. La fotografia i l’escultura són els suports sobre els quals materialitza un estudi que revela com les màquines tradicionals ja utilitzaven una tecnologia que associem amb les pràctiques actuals.
A més, l’exposició del Centre del Carme incorpora obres en les quals el volàtil és més explícit, com és el cas de la fotografia del col·lectiu Lemos and Lehman, un núvol de vapor que sorgix d’un volcà d’Islàndia.
Per part seua, l’artista sonora Laura Llaneli transforma eixe núvol en un núvol de platerets de percussió. La instal·lació al Centre del Carme està feta a partir dels platerets trencats d’altres músics per a reflexionar sobre la transformació o la impossibilitat del so, una qüestió que enllaça amb la seua següent obra sobre la incapacitat d’esltar el nostre cos.
Natalia Domínguez presenta una instal·lació sonora basa en respiracions i sons associats a l’esforç físic i a l’esgotament, acompanyada d’una intervenció realitzada amb materials procedents d’un paracaigudes que remeten a la volatilitat dels cossos.
A través d’un treball audiovisual, Cristina Garrido reflexiona al Centre del Carme sobre la teoria de la hiperproducció en la indústria cultural, especialment sobre el que envolta a les fires d’art.
En canvi, l’obra de Denis Darzacq versa sobre la idea de l’obsolescència programada i el consum, amb imatges de cossos que suren a l’interior de supermercats, en referència a la volatilitat del mercat.
Així mateix, l’artista Miquel García presenta una silueta urbana de València de més de set metres de longitud, configurada amb les xifres sobre l’evolució del preu del metre quadrat del lloguer i de venda de la vivenda en la ciutat.
Finalment, l’escultor Pablo Capitan del Río presenta una escultura realitzada amb resina i concebuda com una peça en transformació, l’aspecte de la qual anirà modificant-se durant el temps que romanga exposada, fins a esvair-se, com en l’art povera dels anys 70.
