El centre municipal de Benimàmet atén animals abandonats i acompanya la recuperació
Adoptar un animal suposa assumir la responsabilitat d’atendre les seues necessitats durant tota la seua vida. El centre municipal d’acollida d’animals de Benimàmet realitza el seguiment de gossos i gats i contempla un període d’adaptació amb les famílies adoptants per a acompanyar la seua incorporació a la llar. Entre juny i setembre, el servici va registrar 130 adopcions. Actualment, 80 animals es troben en cases d’acollida.
L’equip professional atén situacions diverses, des d’animals extraviats o abandonats fins aquells que arriben amb malalties o lesions i necessiten cures específiques. La valoració veterinària permet determinar els tractaments i supervisar la seua evolució. A esta labor se sumen l’alimentació, la socialització i la cura quotidiana durant la seua estada.
El regidor de Benestar Animal, Juan Carlos Caballero, ha visitat les instal·lacions per a conéixer de primera mà el treball diari que duen a terme els veterinaris i professionals encarregats de l’atenció, recuperació i cura dels animals que arriben al centre.
L’acolliment temporal i l’adopció són situacions diferents. Les famílies que reben un animal de manera provisional col·laboren en la seua cura, però eixa estada no equival a una adopció definitiva. El seguiment i l’adaptació permeten conéixer les necessitats de cada gos o gat i acompanyar la convivència amb els qui es fan càrrec d’ell.
Entre els casos atesos es troba Bimba, una podenca rescatada en Benicalap després de ser localitzada sola i espantada. La por que presentava va fer necessària una intervenció pacient per part del personal. Després de passar per una casa d’acollida, va tornar a les instal·lacions en detectar-se que estava gestant onze cadells, als quals va donar a llum sota supervisió professional. La família que l’havia acollida ha manifestat la seua intenció de tornar a fer-se càrrec d’ella, mentre les seues cries esperen trobar una llar.
Roco va arribar en un transportí, abandonat i en molt mal estat de salut. Presentava una leishmaniosi greu, amb lesions en els ulls i la boca. El tractament ha permés la seua recuperació i ara viu amb una família d’acollida, encara que continua rebent seguiment veterinari periòdic.
Les dos històries reflectixen la importància de tindre en compte les necessitats particulars de cada animal abans d’assumir la seua cura. La decisió d’adoptar requerix valorar l’atenció sanitària, l’alimentació, l’exercici i la convivència a llarg termini. El procés d’adaptació forma part d’eixe acompanyament i no substituïx el compromís que adquirix la família durant tota la vida de l’animal.
