L’Audiència ordena investigar el presumpte abús sexual a menors en una escola de Torrent

La Secció Quarta de l’Audiència Provincial de València ha revocat el sobreseïment de la causa oberta per presumptes abusos sexuals a diversos alumnes d’un col·legi de la localitat de Torrent i ordena seguir la investigació en apreciar indicis “plurals, concurrents i clars” de possibles fets delictius.

Els magistrats consideren que ha de posar-se fi al que qualifiquen de “desafortunada deriva processal”. “La gravetat dels fets denunciats, l’específica vulnerabilitat dels subjectes passius (xiquets de 4/5 anys en la seua majoria, i els més mayorcitos, entre 6/7 anys) i, possiblement, una certa falta d’experiència de la totalitat dels operadors jurídics que han intervingut en aquest procediment, l’objecte del qual són temes propis de ser tractats i estudiats per especialistes en menors, determina la necessitat que s’adopten, sense major dilació, les resolucions necessàries per a donar al procediment l’adequat llit”.

Així figura en un acte datat del 10 d’abril i al qual ha tingut accés Europa Press en el qual la sala estima parcialment els recursos interposats, un total de 13, contra resolucions prèvies (de 2024 i 2025) que decretaven l’arxiu provisional de la causa al no considerar provada l’existència d’abús sexual.

La investigació té el seu origen en diverses denúncies interposades per famílies després de relatar els seus fills menors episodis d’exhibicionisme, tocaments i, fins i tot, fel·lacions, en un centre educatiu religiós concertat.

En el seu acte, l’Audiència subratlla que la causa porta dos anys i tres mesos d’instrucció, per a, bàsicament, “haver-se només practicat les concretes diligències d’investigació ordenades per aquest Tribunal, en el limitadíssim àmbit en què pot aquesta alçada pronunciar-se: cenyit a l’objecte i peticions concretes de les parts en cadascun dels recursos d’apel·lació presentats i prèviament resolts”.

I recalca que, analitzats les dades que obren en el procediment, “que la resolució de sobreseïment provisional dictat, de data 16 de juny de 2024, ha de revocar-se, és clar i que, amb ell, ha de decaure l’acte de data 24 de novembre de 2025 que ho confirma, per lògica coherència, també”.

L’Audiència retrau que “no s’haja parat atenció alguna” a qüestions com el relat d’un dels menors, contingut en un vídeo, en el qual va reconéixer a un dels adults que suposadament hauria participat en els fets denunciats. “El petitíssim va fer un relat detallat” i va oferir un testimoniatge “molt detallat, concret i acreditatiu d’una claredat mental i memòria notables”, tenint a més en compte que no va ser explorat fins a un any i mig més tard dels fets, assevera.

En la mateixa línia, el tribunal recalca que desconeix “per què no es dona credibilitat a aquesta víctima, i sí que se li dona a la testifical dels responsables del centre quan diuen que als de preescolar solo li feien classe ‘dones’, quan de l’anàlisi de les actuacions es desprén que, la manifestació que existia professorat masculí assignat a aquest grup de preescolar s’esmenta , així mateix, per la totalitat dels altres menors”.

“Coincidències en els relats”

Posa el focus, a més, en les “coincidències” en els relats dels diferents xiquets, en relació a un professor, que no han sigut explorats mai, a través de Cambra Gesell, per psicòleg forense acreditat de la Unitat de Psicologia Penal de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València (IML), igual que altres menors.

La seua declaració, apunta, és “inexistent, perquè un ‘informe’ mèdic, ni constitueix exploració vàlida, ni és diligència d’investigació que permeta, amb rigor, descartar, in abstracte, la capacitat intelectiva, discursiva o volitiva d’uns xiquets que estan narrant uns fets #greu”. “Eixos xiquets han de ser sentits. En forma”, ordena.

Per a l’Audiència, “no pot esperar-se que xiquets de cinc anys descriguen i identifiquen al seu presumpte agressor sexual de manera plena per a acordar, o no, la continuació de la investigació judicial, especialment, si la identificació és ben senzilla: com ja s’ha exposat, estem davant un petitíssim grup humà, una classe de preescolar, en un curs concret, corresponent a un grup concret”.

I insisteix: “No pot sobreseure’s un procediment, per denúncia d’agressions sexuals a múltiples xiquets xicotets, per part de persones fàcilment identificables, perquè, de l’examen per una psicòloga de dues dels 11 menors a què fa referència la notícia criminis, dita perit, diga que el relat d’un de tals dos menors, és, segons el seu parer, no creïble, i que, l’altre és molt xicotet i és ‘probable’ que siga sugestionable”. “Així, ni quantitativa, ni qualitativament, concorren els requisits necessaris per a sustentar el sobreseïment acordat de la causa, ni provisional, ni menys, fins i tot lliure”, postil·la.

Per tant, les diligències que les acusacions demanen, han de ser, així doncs, majoritàriament acceptades. Entre elles, la declaració com investigats de dos homes “en haver sigut nominativament identificats per algun/s dels xiquets”.

Igualment, s’ordena requerir al col·legi que identifique als treballadors amb accés a l’alumnat afectat; que siguen explorats els menors que encara no ho han sigut, a través de Cambra Gesell; que se cite a declarar a diversos testimonis –familiars i representants de la forces i cossos de seguretat, entre altres– i que es demane a la Conselleria d’Educació copia de l’expedient incoat a l’empleat del centre educatiu identificat pels menors i els seus pares com a intervinent en els fets.