El Museu de Belles Arts de València acull l’exposició ‘Magdalena. Ni santa ni pecadora’, dedicada a la figura de Maria Magdalena
El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) acull l’exposició ‘Magdalena. Ni santa ni pecadora’, dedicada a la figura de Maria Magdalena, fins al 14 de febrer de 2027. La mostra reunix prop de setanta pintures, escultures i obres sobre paper procedents de destacades institucions eclesiàstiques, museus i col·leccions privades d’Espanya i Itàlia.
La mostra de Maria Magdalena
L’exposició s’articula al voltant d’una selecció de treballs d’artistes com Josep de Ribera, Artemisia Gentileschi, Pedro de Mena, Domenico Tintoretto o Guercino, que dialoguen amb algunes de les peces més significatives dels fons propis del Museu de Belles Arts de València.
L’objectiu del projecte, comissariat pel director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, és proposar una profunda reflexió historiogràfica sobre la cultura visual del Barroc a través d’una figura tan complexa i iconogràfica com la de Maria Magdalena.
Exposición Magdalena. Ni santa ni pecadora.
© Miguel Lorenzo
Durant la presentació de la mostra, la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, ha descrit l’exposició com una oportunitat per a reflexionar sobre la forma en què s’han construït determinades imatges i referents culturals al llarg de la història. “Com a educadora, crec que este és el millor ús d’un museu: ajudar-nos a entendre com hem aprés a mirar”.
A més, Ortí ha valorat la presència de l’artista Artemisia Gentileschi, “una dona pintora que es va obrir camí en un món d’hòmens i que hui compartix sala amb els grans noms del seu temps”, i ha assenyalat que l’exposició permet revisar la representació històrica de les dones per a “continuar avançant cap a una societat en la qual cap dona siga reduïda a una etiqueta”.
Per part seua, el director del museu, Pablo González Tornel, ha assenyalat que ‘Magdalena. Ni santa ni pecadora’ constituïx “una de les exposicions més ambicioses del museu sobre la cultura del Barroc”. En este sentit, ha subratllat que la mostra “continua el treball del Belles Arts en exposicions com ‘Intacta Maria’ o ‘Ferament humans’. Artemisia Gentileschi i Francisco Ribalta dialoguen en ‘Magdalena’ com ho van fer en el segle XVII” ha conclòs González Tornel.
‘Magdalena. Ni santa ni pecadora’ forma part de la línia de treball desenrotllada pel Museu de Belles Arts en els últims anys a partir dels seus fons permanents, acrescuts recentment mitjançant importants adquisicions i llegats.
La mostra ha sigut possible gràcies a la col·laboració de més d’una vintena d’institucions espanyoles i italianes. Entre els prestadors internacionals figuren els Musei Capitolini, les Gallerie Nazionali d’Art Antica de Roma i la Pinacoteca Nazionale de Bolonya.
Així mateix, han participat institucions espanyoles com el Museu Nacional del Prado, el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, el Museu Nacional d’Escultura de Valladolid, Patrimoni Nacional i la Biblioteca Nacional d’Espanya, a més de col·leccions corporatives, com la Col·lecció Epiarte o la Col·lecció BBVA, i institucions eclesiàstiques com la Catedral de Sevilla, la diòcesi de Valladolid o el Monestir de la Cartoixa de Granada.
Exposición Magdalena. Ni santa ni pecadora.
© Miguel Lorenzo
La fabricació de la Magdalena
La primera part de l’exposició analitza com la figura de Maria Magdalena va sorgir d’un procés d’acumulació de significats desenrotllat durant segles. La presència d’obres com Crist i la dona adúltera de Van Dyck, les representacions de la samaritana realitzades per Carlo Maratta i José Camarón o la Resurrecció de Llàtzer de Pietro Novelli mostra alguns dels relats que van contribuir a la formació de la seua llegenda.
L’exposició presenta la construcció de la figura de Maria Magdalena com a resultat d’una contínua operació d’acoblament cultural.
La difusió medieval de la ‘Llegenda daurada’ va convertir Maria Magdalena en evangelitzadora de la Provença i habitant de la gruta de Sainte-Baume, prop de Marsella. A més, l’exposició analitza la confrontació entre les imatges de Magdalena i la Immaculada Concepció. Si la Mare de Déu representava l’absència de pecat, la santa de Magdala demostrava que la voluntat i el lliure albir donaven sempre noves oportunitats a l’ésser humà.
La santa de la Contrareforma
La secció dedicada a Maria Magdalena com a personificació de la penitència constituïx el nucli central de l’exposició.
Entre les obres reunides destaca la Magdalena penitent de Domenico Tintoretto, procedent dels Musei Capitolini de Roma. Davant d’esta, les interpretacions de Josep de Ribera o Lucca Giordano permeten seguir l’evolució de la iconografia a través de diferents contextos culturals.
El mateix fenomen es pot observar en l’escultura de Pedro de Mena, la Magdalena penitent del qual constituïx una de les fites de l’escultura espanyola. Amb ella compartix espai l’escultura de Pedro Duque Cornejo que, procedent de la Cartoixa de Granada, ha sigut restaurada per a esta exposició.
Així mateix, la mostra incorpora l’obra Magdalena com la Melancolia d’Artemisia Gentileschi, una de les artistes més rellevants del Barroc europeu.
Una visió renovada
El recorregut conclou amb una secció dedicada a la representació de Maria Magdalena com a figura vinculada al coneixement, la reflexió i la llibertat individual.
Les composicions d’Albani, Guercino, Procaccini o Juan Bautista Maíno exploren la relació entre contemplació, intel·ligència i llibertat. Com una moderna filòsofa, a mig camí entre Heràclit i Demòcrit, Maria Magdalena es mostra com a filòsofa cristiana, dona de llibres i intel·lectual refinada.
Esta lectura troba un ressò particularment suggeridor en la presència del retrat de Madeleine de l’Aubespine, de Jean Decourt, incorporat recentment a les col·leccions del Museu de Belles Arts de València. Esta Magdalena moderna, forta, intel·ligent i independent, dialoga per a tancar l’exposició amb els nus de Girolamo Sciolante da Sermoneta i Pietro Negri, en els quals dos belles dones reclamen, com Magdalena, l’autonomia de la seua persona.
