‘Salomé, una tragèdia contemporània’, una sàtira escènica de les responsabilitats polítiques en la gestió de la Dana
Després de la Dana del 29 d’octubre de 2024, de la qual s’està celebrant el segon aniversari, Paiporta segueix sense el seu auditori municipal. Però això no impedeix que les arts escèniques arriben a la localitat. En concret, el pròxim 6 de novembre a les 19h prendran el Museu de la Rajoleria en una sessió oberta al públic, d’accés gratuït fins a completar aforament, de l’obra ‘Salomé. una tragèdia contemporània’. Una cita amb el teatre per a revisar la tragèdia viscuda fa dos anys gràcies a ‘Salomé, una tragèdia contemporània’, un text de Jerónimo Cornelles, dirigit en format de lectura dramatitzada per Amparo Vayá i produït per la companyia alarcón&cornelles.
Res no és explícit i tot és implícit en esta corrosiva proposta que, afortunadament, va ser un els 20 projectes triats en la convocatòria de l’orde d’ajudes a la creació d’escriptura escènica 2025 de l’Institut Valencià de Cultura. I després va formar part del programa ‘Inèdits’ 2025, també de l’IVC, estrenant-se al maig de 2025 amb dos sessions en el Teatre Rialto que van rebre escassa difusió pública, però els assajos de les quals van ser crucials per a acabar d’afinar el text.
Malgrat tot, eixe parell de funcions van bastar perquè diversos programadors de zones afectades per la Dana de 2024 sentiren la necessitat que este text es representés en els seus municipis. Va ser el cas de Daniel Vanaclocha, Tècnic de Cultura de Paiporta, on podrà veure’s este divendres perquè “volia retre homenatge a través del teatre al que hem viscut en estos dos anys”.
Salomé, teatre perquè la tragèdia viscuda no es vaja per les clavegueres
El personatge de Salomé apareix en un episodi bíblic, després d’accedir a ballar la dansa dels set vels per al seu padrastre Herodes, reclamant en pagament el cap de Joan el Baptista (també anomenat Jokanaan). Esta dona, que més tard es consideraria el germen de la femme fatale, va inspirar les esmolades paraules d’Oscar Wilde en una obra de teatre que, posteriorment, Strauss va transformar en una òpera. Però també comparteix nom amb la política que va centrar gran part de l’atenció mediàtica i judicial quan es buscaven respostes a la gestió del desastre natural. O amb la cantant valenciana que va guanyar Eurovisió amb una tonada que cantava a l’alegria i a l’amor. Perquè la vida és un corrent que tot ho arrossega.
Amb absolut respecte a les 234 víctimes mortals i a les seues famílies, als qui van patir tremendes pèrdues materials i un profund impacte personal a causa de la inundació, ‘Salomé, una tragèdia contemporània’ no fa un relat cronològic ni arreplega experiències reals d’allò viscut. El llibret escrit per Jerónimo Cornelles posa davant un espill als responsables polítics, un espill deformant, com els de les fires. I ho fa amb l’exquisida elegància del format de la tragèdia grega, però sense perdre l’humor que va caracteritzar a Wilde, els dos referents que han inspirat este text.
“Allà m’havia travessat, com a tantíssimes persones. No sols per les pèrdues materials, que van afectar el nostre magatzem a Xiva. Era conscient que molta gent havia perdut moltíssimes coses i molt més importants, començant per la vida. Així que estava molt enfadat amb la gestió que s’havia fet i amb la sensació que no hi havia conseqüències”, explica el dramaturg. Finalment, va decidir passar a l’acció de l’única manera en què se sentia capaç, com a autor, per a “que quedés constància, d’alguna manera, aportant la meua visió personal com a creador, com a artista que passa pel seu xicotet filtre la realitat que viu”, comenta Cornelles.
OSCAR WILDE, LA TRAGÈDIA GREGA I UNA POLÍTICA EN DIFICULTATS
Prenent com a referència els personatges de l’obra de Wilde, va anar adjudicant-los els transsumptes de representants institucionals concernits pel desastre natural. I va estudiar molt a consciència les característiques formals de la tragèdia grega per a utilitzar-la com a base. Així, es va descobrir escrivint amb un to poètic que mai no havia utilitzat, respectant les estructures narratives arcaiques, però jugant a trencar el classicisme amb detalls que connectaven directament amb el present. Sense fer al·lusions explícites, l’espectador va detectant mencions a allò viscut per la societat, que observava amb ulls desorbitats les conseqüències de les inundacions i barrancades, però també la gestió política posterior, que durant més d’un any va negar la seua veu a les víctimes.
La trama de Salomé naix inspirada per una conversa amb el periodista Carlos Córdoba en la qual tabulaven sobre si Salomé Pradas estaria acudint a un psicòleg durant la instrucció de la macro causa de la Dana. “Este fet fictici va ser el fil del qual començar a tirar”, recorda Cornelles sobre un procés d’escriptura d’aproximadament 3 mesos on li va resultar un repte crear un nou estil per a adaptar-se al format de tragèdia grega que havia triat, però el més difícil va ser que el seus sentiments personals no passaran per damunt de la seua visió com a autor.
“No volia assenyalar a tal o tal altra persona amb obvietats. Me sembla molt més interessant que la gent pense per sí mateixa, convidar a la reflexionar sobre el conflicte entre la vanitat privada i la vergonya pública, analitzar quines conseqüències té assumir les culpes col·lectives”, comenta el dramaturg sobre un text on un oracle pot representar a l’AEMET , per exemple. I que trenca de manera flagrant una de les normes de la tragèdia grega: “Eurípides era capaç de fer que Medea, que havia matat als seus propis fills, fora una heroïna. Però jo no volia que cap dels personatges que formen part d’esta obra puguen ser percebuts com a herois. No s’ho mereixen”, sentència Cornelles.
Els actors Laura Useleti, Rafa Alarcón i Tomás Verdú es transformen en un cor a l’estil clàssic, albergant la veu del poble o el juí dels déus, per a poc després encarnar a Yakanaan, Herodes o Herodías, amb els seus respectius paral·lelismes amb càrrecs polítics que van ser protagonistes en la gestió de la Dana. Mentres que Pilu Fontán encarna a la Salomé que dona nom a esta peça.
En format de lectura dramatitzada, amb la música en directe de David Alarcón, en Salomé es posa l’èmfasi a un text on, sense perdre mai la pinzellada satírica, contrasta la bellesa, la musicalitat i el caràcter evocador de les paraules amb allò mesquí d’esta tragèdia contemporània. Una catàstrofe de la qual, dos anys després, encara no s’assumeixen responsabilitats ni troba reparació.
