València ampliarà fins als 45 anys l’accés prioritari a una vivenda de lloguer assequible
L’Ajuntament de València ampliarà fins als 45 anys l’accés prioritari a una vivenda de lloguer assequible. L’alcaldessa, María José Catalá, ha donat a conéixer este dilluns l’actualització de la normativa i directrius del Pla + Vivenda, “actualitzant la normativa, optimitzant la gestió i reforçant les aliances; tot això amb l’objectiu d’augmentar l’oferta de vivenda en la ciutadania”, tal com ha subratllat.
Acompanyada pel regidor d’Urbanisme i Vivenda, Juan Giner, Catalá ha anunciat “un nou impuls al Pla + Vivenda mitjançant un nou paquet de mesures estratègiques, que es basen en tres eixos: més vivenda assequible per als habitants de València; major oferta per a menys preus; i reformes normatives per a adaptar el Pla General d’Ordenació Urbana a una ciutat del segle XXI”.
Precisament, la Junta de Govern Local aprovarà divendres que ve l’ampliació fins als 45 anys de l’accés prioritari a les vivendes de lloguer assequible per part de la població. Actualment, la franja d’edat està en els 35 anys, però el govern local ha decidit renovar els criteris d’accés “per fer front a la nova realitat social”. Tal com ha explicat l’alcaldessa, “la dificultat per a accedir una vivenda està provocant que l’edat per a emancipar-se siga cada vegada més tardana i l’administració ha d’adaptar-se a esta realitat i ajudar els jóvens a accedir a una vivenda”. “En reconéixer els veïns de fins a 45 anys com a subjectes de protecció preferent, es garantix que un sector molt més ampli de la classe mitjana i treballadora puga accedir a vivendes públiques, protegint així el desenvolupament dels seus projectes vitals a la ciutat”.
De manera paral·lela, s’inclourà un nou requisit d’arrelament en els criteris d’adjudicació de vivenda, pel qual es donarà prioritat als ciutadans i ciutadanes que esten, com a mínim, 7 anys empadronats a la ciutat. “Volem donar oportunitats als qui hagen construït els seus projectes vitals a la nostra ciutat, per la qual cosa els veïns que demostren un vincle estable i durador amb el municipi en estar com a mínim 7 anys empadronats a la ciutat podran inscriure’s en el registre de demandants de vivenda assequible”, ha anunciat l’alcaldessa, qui ha subratllat que “amb este llindar de 7 anys, l’Ajuntament garantix que el parc públic de vivendes es destina prioritàriament als qui han apostat per València a llarg termini, enfortint així la cohesió social i la identitat dels nostres barris”.
Augmentar l’oferta perquè baixen els preus
El segon dels eixos del Pla Estratègic +Vivenda se centra en l’oferta, en entendre que “incrementar-la és la manera que baixen els preus de la vivenda”. Per això, María José Catalá s’ha fet ressò de l’anunci que ja va realitzar el setembre passat, durant el Debat de l’estat de la ciutat, de la posada en marxa de l’Agència Municipal de Lloguer “amb l’objectiu de mobilitzar les vivendes buides de la ciutat que no ixen al mercat, moltes vegades per por de la inquiokupació”, ha assegurat.
La nova entitat permetrà accedir a pisos de lloguer a un preu fins a un 20% per davall de les tarifes de mercat. “Este Ajuntament vol donar seguretat als propietaris i fer que els veïns puguen tindre una llar”, ha subratllat l’alcaldessa, qui ha explicat el funcionament de l’Agència: “els propietaris tindran la seguretat que cobraran el lloguer a final de mes perquè l’Ajuntament els garantirà l’assegurança de cobrament; i els llogaters podran accedir a una vivenda a un preu per davall del mercat (un 20% per davall)”.
En segon lloc, el Pla preveu donar un impuls notable a la vivenda dotacional i, per això, s’identificaran, en el PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana, que data de 1988) parcel·les destinades a centres educatius que, després de més de 35 anys, no s’han materialitzat o es consideren excedents. El Servici de Planejament impulsarà l’ajustament d’estes superfícies, prèvia confirmació de la Conselleria d’Educació, per a destinar el sòl sobrant a la construcció de vivenda dotacional, ha matisat Catalá, qui ha subratllat que l’execució d’esta mesura inclou “tant la construcció directa per part de l’Ajuntament, com a instruments de col·laboració públic-privada, com la concessió”.
El pla permetrà activar part dels 500.000 m² de solars d’ús educatiu que actualment estan inactius, transformant-los en recursos residencials integrats en la trama urbana consolidada “amb l’objectiu fonamental de maximitzar la utilitat social del sòl públic en àrees on ja no existix espai per al creixement de la ciutat”. Catalá ha assegurat que la finalitat de la iniciativa “és que esta vivenda dotacional vaja a destinada majoritàriament als jóvens”.
En tercer lloc, es firmaran convenis de responsabilitat social amb el sector privat per a reservar un contingent de Vivendes de Protecció Pública, VPP, de promoció privada per al registre municipal de demandants. “D’esta manera, l’administració actua com a pont perquè el sector privat contribuïsca a reduir la llista d’espera residencial”, ha subratllat l’alcaldessa, qui ha reclamat “l’ajuda del sector privat per a donar resposta a la llista de demandants que té l’Ajuntament. Si actuem des de diversos fronts, donarem una millor resposta a la crisi residencial i la col·laboració publicoprivada pot ser una aliada”, ha assegurat.
La col·laboració del sector privat
L’últim dels eixos del Pla Estratègic +Vivenda es referix a les reformes normatives per a adaptar el Pla General a una ciutat del s. XXI i aconseguir incrementar l’oferta de vivenda. Per a això, s’incrementarà la densitat residencial de la ciutat, i s’elevarà l’estàndard de 75 vivendes per hectàrea que es van projectar a finals del segle XX fins a un nou sostre de 140 vivendes per hectàrea.
“D’altra banda –ha continuat l’alcaldessa- facilitarem la segregació i divisió de vivendes de grans dimensions, específicament en immobles construïts en el segle XX que compten amb la particularitat de tindre doble accés (porta principal i de servici)”. Es tracta d’augmentar l’oferta residencial, aprofitant el patrimoni ja construït sense consumir nou sòl. En este context, Catalá ha recordat també la decisió de facilitar la reconversió de baixos turístics en vivendes, sempre que complisquen amb les condicions d’habitabilitat, la qual cosa permetrà guanyar unes 2.000 noves vivendes per a ús residencial
María José Catalá ha conclòs la intervenció subratllant el caràcter “estatal del problema de la vivenda”, i ha assegurat que València ha passat “de ser una ciutat que no feia res, a una ciutat que està construint vivenda pública com feia dècades que no es veia”. “Jo compartisc la preocupació i l’angoixa de milers de jóvens que no poden emancipar-se ni construir una llar, i de les famílies que destinen una gran part dels ingressos a pagar un lloguer, o de molts que han desistit d’una ocupació o d’estudiar a la ciutat per no trobar una vivenda que llogar. I jo aposte per actuar, amb regles del joc clares i justes i amb decisions valentes”, ha afirmat l’alcaldessa. “La millor recepta per a millorar l’accés a la vivenda, és construir vivenda”, ha defés, i ha reclamat que, “d’una vegada per sempre, el Govern d’Espanya siga part de la solució. Estem farts de promeses i anuncis que es convertixen any rere any en solars sense màquines on no es construïx vivenda pública”.
Per això, Catalá ha anunciat que proposarà a la FEMP “instar el Govern perquè construïsca de manera immediata VPP en els solars de titularitat estatal que romanen paralitzats, com el del Parc d’Artilleria o la Caserna d’Enginyers, on es poden crear més de 800 vivendes de lloguer assequible”.
Balanç de dos anys i mig
El regidor d’Habitatge, Juan Giner, ha assegurat que, en dos anys i mig de legislatura, el govern municipal ha posat en marxa 446 vivendes públiques, de les quals 150 eren habitatges ja construïts, 273 habitatges són adquirits i 23 són rehabilitacions i, actualment, hi ha 1.000 habitatges en construcció.
Segons Giner, la inversió en habitatge s’ha multiplicat per 11 respecte als mandats anteriors mentre que el parc públic municipal de València s’ha multiplicat per 32 i l’adjudicació d’habitatges de lloguer s’ha quadruplicat.
Per al regidor d’Urbanisme, “s’està duent a terme una gestió municipal més eficaç i àgil per augmentar l’oferta d’habitatges i, gràcies a l’agilitat administrativa i la reducció de temps d’espera, s’han concedit llicències per a 845 vivendes públiques en dos anys i mig”. Igualment, segons el regidor, “hem activat 18 PAI per mobilitzar sòl on es generaran 13.000 noves vivendes i no només estem fomentant la construcció directa i indirecta de vivenda sinó que estem emprant totes les eines disponibles per posar al mercat més habitatges”.
Giner ha afegit que “la vivenda és el principal problema que preocupa la ciutadania espanyola i, davant este fet, hi ha dos opcions: limitar-se a observar el problema o passar a l’acció. I hui València ha deixat de ser una ciutat que es limita a observar el problema per passar a l’acció amb fets, inversió i seguretat jurídica”.
