València proposa distinguir com a fills adoptius els futbolistes valencians Ferran Torres i Alejandro Grimaldo
L’Ajuntament de València ha concretat la proposta de concessió dels Honors i Distincions de la Ciutat de València 2026, en el marc de la commemoració del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, que s’entregaran a diferents entitats i personalitats de la vida cultural, social i esportiva de la ciutat. L’alcaldessa, María José Catalá, presidirà l’acte de lliurament dels reconeixements, que tindrà lloc el pròxim 6 d’octubre, dimarts, a l’Hemicicle Municipal en sessió solemne.
La proposta preveu atorgar la Medalla d’Or de la ciutat a la Coral Juan Bautista Comes, a la Real Hermandad Sant Antoni Abat, a la Festa del Corpus Christi de València, al Col·legi de Procuradors de València, a l’Associació València de Persones Sordes, i a la Comandància Naval de València i Castelló. A més, es proposa distingir amb la Medalla de Bronze la Unitat de Drons del Departament de Bombers, Prevenció, Intervenció en Emergències i Protecció Civil.
En el cas dels reconeixements a personalitats com a fills i filles predilectes de la ciutat, es proposa atorgar este títol al fundador de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), José Alejandro Remohí Giménez, a l’atleta espanyola Fàtima Diame i, a títol pòstum, al fundador i primer president del Llevant FC, origen de l’actual Llevant UD, José Ballester Gozalvo.
Finalment, com a fills i filles adoptius (títol que s’atorga a persones nascudes fora de la ciutat) es proposa guardonar l’escriptora i membre de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) Ángela Nzambi Bakale, l’exrectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, i els futbolistes valencians i recents campions de la Copa del Món 2026, Ferran Torres i Alejandro Grimaldo.
Medalles d’Or i Bronze
La Coral Juan Bautista Comes rebrà la Medalla d’Or de la ciutat en reconeixement a la labor destacada en l’àmbit musical i cultural valencià, l’any en què es complix el 70 aniversari des que va ser fundada. Nombroses generacions d’alumnes han rebut formació musical en esta agrupació coral, que compta amb una mitjana d’al voltant de 170 coralistas cada temporada. El 5 de febrer de 1956 va fer el primer concert, amb motiu del Dia del Mestre, al Teatre Principal de València; i en 1958 va començar a cantar la Missa d’Infants de València el dia de la Mare de Déu dels Desemparats.
També es reconeixerà a la Real Hermandad Sant Antoni Abat, entitat que impulsa la centenària tradició de la ciutat de la festivitat de Sant Antoni, focus d’activitats religioses, culturals i de benestar animal, a les quals suma una important labor social i solidària. La germandat organitza la tradicional benedicció d’animals i, en els últims anys, la programació s’ha enriquit amb nous actes com la processó de les torxes i les danses valencianes, en reforç del seu caràcter cultural i popular.
La Festa del Corpus Christi serà guardonada “per la contribució a la conservació de tradicions, manifestacions artístiques i expressions del patrimoni cultural immaterial, així com la permanent vinculació amb la identitat històrica de la ciutat”. Constituïx una de les manifestacions festives i culturals més antigues de València: la primera processó de la qual es té constància documental es va celebrar l’any 1355 i, des de 1372, la celebració va adquirir caràcter anual, consolidant-se durant segles com la principal festivitat de la ciutat, coneguda tradicionalment com la Festa Grossa.
Es proposa també el reconeixement al Col·legi de Procuradors de València, que en 2025 va complir 150 anys, “per la contribució a l’exercici de la representació processal, la col·laboració permanent amb l’Administració de Justícia i la labor en l’ordenació i defensa de la professió”. Al llarg de la història, esta entitat ha s’ha adaptat a l’evolució normativa i organitzativa de la professió i ha col·laborat amb els diferents operadors jurídics per a contribuir al correcte funcionament del servici públic de justícia.
Quant a l’Associació València de Persones Sordes, la proposta pretén distingir la seua “labor centenària en la defensa dels drets de les persones sordes, la promoció i ús de la llengua de signes, i l’impuls d’activitats dirigides a afavorir la igualtat d’oportunitats i la inclusió social”. Al llarg de la seua trajectòria, l’Associació Valenciana de Persones Sordes ha participat en iniciatives dirigides a promoure la igualtat de drets, l’autonomia personal i la participació de les persones sordes en tots els àmbits de la vida social, col·laborant amb les administracions públiques i amb altres entitats en el desenvolupament d’actuacions d’interés general per a este col·lectiu.
Finalment, la Comandància Naval de València i Castelló es planteja que siguen guardonades “per la trajectòria històrica al servici de la defensa nacional, la vinculació permanent amb la ciutat de València en àmbits que transcendixen el militar, i per la col·laboració estreta amb la societat valenciana en algunes de les més entranyables senyes d’identitat”. La Comandància Naval ha participat en diverses actuacions de suport a la població valenciana, entre elles les fetes amb motiu de les riuades de 1949 i 1957, en les quals va col·laborar en les labors d’evacuació i assistència al veïnat dels barris afectats. Més recentment, en 2024, l’Armada va desplegar al Port de València el vaixell d’assalt amfibi Galicia, i efectius de la Infanteria de Marina per a participar en les labors de suport als municipis afectats per la dana, en coordinació amb la resta d’administracions i emergències.
També es proposa entregar la Medalla de Bronze a la Unitat de Drons del Departament de Bombers, Prevenció, Intervenció en Emergències i Protecció Civil “per la implantació i desenvolupament dels sistemes d’aeronaus no tripulades del Servici de Bombers de l’Ajuntament de València, i la seua aplicació al benestar i la seguretat de la ciutadania en nombrosos operatius”. En estos anys, els UAS han intervingut en busques de persones desaparegudes, dispositius durant les Falles, focs artificials i altres esdeveniments pirotècnics, així com en espais de gran concentració de persones com la plaça de l’Ajuntament i l’antic llit del Túria. També s’han utilitzat per a la inspecció d’edificacions i estructures, per a obtindre informació de zones de difícil accés i reduir l’exposició dels bombers a determinats riscos. S’han fet servir igualment en incendis forestals, amb especial presència a l’entorn de la Devesa del Saler, i a emergències urbanes, entre elles l’incendi de Campanar.
Fills i filles predilectes
La proposta inclou els reconeixements com a fills i filles predilectes de la ciutat de València, que es pretén que siguen per a José Alejandro Remohí Giménez, fundador de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI) “per la contribució que fa al desenvolupament de la medicina reproductiva, la seua destacada trajectòria científica i docent, i la projecció internacional aconseguida des de València amb l’institut”. L’any 1990 Remohí va fundar, juntament amb el professor Antonio Pellicer, l’IVI, el primer centre d’Espanya dedicat exclusivament a la reproducció humana assistida. En l’actualitat compta amb més de 30 clíniques. En l’àmbit universitari, Giménez és catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València. Així mateix, dirigix el Màster de Cirurgia Endoscòpica Ginecològica Avançada de la Universitat de València i l’Institut Universitari IVI, adscrit a esta universitat.
També es proposa reconéixer com a filla predilecta de la ciutat l’atleta Fátima Diame Diame “per la seua extensa trajectòria esportiva en el salt de longitud i pels resultats obtinguts en campionats mundials i altres competicions d’àmbit nacional i internacional, a més de la participació en dos edicions dels Jocs Olímpics”. En 2026, Diame es va proclamar campiona d’Espanya de salt de longitud en pista coberta (títol aconseguit en el Campionat d’Espanya, que es va celebrar a València), amb el qual va aconseguir l’octau campionat nacional absolut. Este mateix any va obtindre la victòria en el Meeting Indoor de París i, durant la temporada a l’aire lliure, va aconseguir una marca de 6,85 metres en el Gran Premi Diputació de Castelló, una de les millors de la seua carrera i una de les millors marques espanyoles de tots els temps, amb la qual va obtindre la classificació per al Campionat d’Europa.
La distinció de fill s’atorgarà també, en este cas a títol pòstum, a José Ballester Gozalvo, fundador i primer president del Llevant FC, origen de l’actual Llevant UD, “per la seua contribució a impulsar una València oberta, democràtica, culta, popular i compromesa amb la igualtat”, segons diu la proposta. Ballester Gozalvo va nàixer al Cabanyal en 1893, i la seua biografia palesa “una forma exemplar de compromís amb la ciutat, amb l’educació, amb la cultura, amb l’esport i amb els valors democràtics que han contribuït a construir la millor tradició cívica valenciana”.
Fills i filles adoptius
La proposta de reconeixements de fills i filles adoptius de la ciutat inclou els noms d’Ángela Nzambi Bakale, Mavi Mestre, Ferran Torres i Alejandro Grimaldo. L’escriptora i membre de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) Ángela Nzambi Bakale serà distingida amb el títol “per ser una ciutadana compromesa amb la seua ciutat d’acolliment, atenta als motors i la dinamització social, i dona de cultura que treballa pel benestar de totes les persones”. Natural de Lía, una localitat situada al districte de Bata, en la part continental de Guinea Equatorial, es va traslladar València a l’octubre de 1993 per a finalitzar els estudis de Ciències Empresarials a la Universitat de València. Des de llavors, València és el seu lloc de referència i de residència.
També es reconeixerà l’exrectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, “la primera dona a aconseguir este càrrec en la UV, una institució amb més de mig mil·lenni d’història”. Mestre és catedràtica de Psicologia i titular d’una extensa trajectòria acadèmica i universitària que va arrancar en 1978 amb la seua llicenciatura en Filosofia i Ciències de l’Educació (Premi Extraordinari de Llicenciatura i Premi Nacional als Millors Becaris) i la incorporació a la Universitat de València com a professora contractada. A més de la feina al capdavant de la Universitat, l’ex rectora té una llarga trajectòria com a investigadora en els camps de la psicologia del desenvolupament i la conducta social.
El llistat de propostes de títols de fills adoptius es tanca amb els noms dels futbolistes valencians i recents campions de la Copa del Món 2026, Ferran Torres i Alejandro Grimaldo. En el cas de Ferran Torres, la moció destaca “la seua projecció internacional com a futbolista format a València, la seua vinculació amb iniciatives de caràcter social i mediambiental a la nostra ciutat, i el fet que fora el jugador que, amb el seu gol en la pròrroga, donara a la selecció espanyola de futbol la seua segona Copa del Món”. Nascut a Foios (València) l’any 2000, Torres es va formar al València CF, va debutar amb el primer equip en 2017, i es va convertir en un dels jugadors sorgits del planter del club amb major projecció internacional. En 2020 va ser traspassat al Manchester City, on va conquistar la Premier League i la Copa de la Lliga anglesa en la temporada 2020-2021. Al gener de 2022 es va incorporar al FC Barcelona. Va ser l’artífex del gol que va atorgar a Espanya el seu segon títol mundial, contribució que va consolidar la seua trajectòria internacional i la seua rellevància en la història recent del futbol espanyol.
El futbolista Alejandro Grimaldo serà reconegut “per la seua vinculació amb el canter valencianista, els seus èxits nacionals i internacionals en els clubs en els quals ha jugat, i per haver format part de la selecció nacional espanyola que es va alçar amb la Copa del Món”. Grimaldo va nàixer a la Pobla de Vallbona en 1995. Els seus primers passos es van produir en el futbol base de l’Atlètic Vallbonense i, posteriorment, en les categories inferiors del València CF, abans d’incorporar-se en 2008, amb dotze anys, al planter del FC Barcelona. En la selecció espanyola, després de passar per diferents categories inferiors, va formar part de la selecció sub-19 que es va proclamar campiona d’Europa en 2012. Va debutar amb la selecció absoluta el 16 de novembre de 2023, en el partit de classificació per a l’Eurocopa davant Xipre. En 2026, va formar part de la selecció nacional espanyola que es va alçar amb la segona Copa del Món.
