Víctimes de la DANA demanen al TSJCV que accepte el seu recurs per a investigar a Carlos Mazón

La Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024 ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que accepte el recurs de súplica presentat contra l’acte que rebutja investigar al expresident de la Generalitat Carlos Mazón, per a “corregir la indefensió” de les víctimes.

L’associació va presentar un recurs de súplica al març en estimar que no existeix justificació jurídica per a aplicar l’aforament de Mazón perquè els fets investigats estan directament relacionats amb la gestió de l’emergència del 29 d’octubre de 2024, quan aquest exercia com president de la Generalitat, i no amb la seua actual condició de diputat en les Corts.

L’entitat manifesta en un comunicat que, en aquest moment processal de la causa penal de la DANA per 230 morts, “la millor via real de garantir una investigació efectiva és el recurs de súplica presentat per aquesta associació”.

Considera que els arguments jurídics del recurs es veuen reforçats per la pròpia actuació del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que, sosté, “ha incorregut en una maniobra fraudulenta, contrària a la Llei orgànica del Poder Judicial i als principis bàsics del procés”.

Això és així, segons justifiquen, perquè el TSJCV “ha evitat assumir la competència, la qual cosa l’obligaria a actuar amb totes les conseqüències, però, al mateix temps, ha condicionat la causa amb valoracions que només correspondrien a una fase posterior del procediment”.

És, al seu judici, “una decisió calculada, ambigua i profundament lesiva per als drets de les víctimes, que deixa la investigació en una inseguretat jurídica intolerable”, per la qual cosa demanen que s’accepte el recurs de súplica.

L’associació argumenta que el recurs no qüestiona que, amb caràcter general, el TSJCV siga l’òrgan competent per a investigar a diputats autonòmics, sinó que el que s’impugna és l’aplicació automàtica de l’aforament en aquest cas concret, sense una anàlisi rigorosa de la seua finalitat ni de les circumstàncies en les quals es van produir els fets.

I sosté que l’aforament és una excepció al principi del jutge predeterminat per la llei i que, com a tal, ha d’interpretar-se de manera restrictiva, i que l’aforament “només té sentit quan protegeix la funció parlamentària, no quan es converteix en un mecanisme de protecció personal”.

“Per això, el nostre recurs no és un tràmit. És una impugnació directa a una manera d’actuar que desnaturalitza l’Estat de Dret i converteix una garantia processal en un instrument de protecció personal”, conclouen.

D’altra banda, indiquen que la causa judicial no pot utilitzar-se com una arma política, en relació a la retirada de diverses acusacions populars “després de considerar compliments els seus objectius polítics o després d’interpretar determinades resolucions com una victòria”, en lloc de respondre “a una cerca honesta de la veritat”.

Per a la Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024, evidència “una cosa molt preocupant: per a alguns actors, el procés judicial no era un espai de justícia, sinó una eina d’estratègia política”, i enfront d’això defensen la presència de les víctimes en el procés “per la veritat, la justícia i la reparació”.

Insisteixen que el seu recurs posa el focus “en l’ús indegut de l’aforament i en la necessitat d’evitar que es convertisca en un privilegi personal”.

“No es pot permetre que una figura excepcional s’utilitze per a eludir la investigació d’uns fets que no guarden relació amb la funció parlamentària, sinó amb la gestió d’una emergència amb conseqüències irreparables”, afigen.