El Museu de Belles Arts de València presenta a Valladolid una selecció d’obres de Francesc i Joan Ribalta
El Museu de Belles Arts de València (MuBAV), en col·laboració amb el Museu Nacional d’Escultura de Valladolid, ha presentat este dijous, 5 de novembre, en el centre val·lisoletà l’exposició ‘Los Ribalta. Obras del Museo de Bellas Artes de València’, integrada per sis obres, algunes de gran format, pertanyents als fons del museu valencià.
En l’acte de presentació de la mostra han participat el director del Museu de Belles Arts de València i comissari de l’exposició, Pablo González Tornel, i el director del Museu Nacional d’Escultura, Alejandro Nuevo Gómez.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 7 de febrer de 2027, reunix sis obres de Francesc Ribalta (1565-1628) i del seu fill Joan Ribalta (ca. 1596-1628), figures clau del naturalisme valencià del segle XVII.
La mostra analitza la imatge de la santedat en el Segle d’Or espanyol, centrada en esta ocasió a València, a on, de la mà de l’arquebisbe sant Joan de Ribera (1532-1611), comencen a afermar-se les idees artístiques de la contrareforma i Francesc Ribalta es convertix en figura de referència a l’hora d’introduir el naturalisme barroc en la pintura religiosa.
Segons ha assenyalat Pablo González Tornel, “els Ribalta dialoguen en el Museu Nacional d’Escultura amb l’obra d’Alonso Berruguete i Gregorio Fernández, la qual cosa mostra de l’enorme riquesa del Segle d’Or espanyol”.
Francesc i Joan Ribalta
Francesc Ribalta es va establir a València en els últims anys del segle XVI, després de formar-se a Barcelona, Madrid i El Escorial.
La seua producció evoluciona del gust tardomanierista cap a un llenguatge plenament naturalista, caracteritzat per una cuidada observació de la realitat i una intensa expressivitat. Entre les obres incloses en l’exposició figura Sant Bruno, realitzada per al retaule de la cartoixa de Porta Coeli (1925-1627).
Per part seua, Joan Ribalta va estar vinculat des del començament al taller patern. Va morir amb només trenta anys, la qual cosa va truncar la prometedora carrera d’un pintor que gradualment va anar marcant unes certes diferències amb l’obra del seu progenitor, especialment a causa de la influència del murcià Pedro Orrente en recursos i estilemes com la monumentalitat de les figures, la composició dramàtica o el singular tractament de la llum, herència del gust italià.
La mostra inclou el llenç Preparatius per a la Crucifixió, realitzat en 1615 per al monestir de Sant Miquel dels Reis.
A més, Joan Ribalta va obeir el prototip de pintor intel·lectual, ja que participava activament en entorns poètics i es relacionava amb humanistes del moment.
