Generalitat prolongarà el Jardí del Túria en 2,5 quilòmetres per a vertebrar en verd l’àrea metropolitana de València
La Generalitat prolongarà el Jardí del Túria més enllà del parc de Capçalera en 2,5 quilòmetres amb la creació d’un espai de biodiversitat de 80 hectàrees, l’equivalent a 50 camps de futbol, que vertebrarà en verd l’àrea metropolitana de València i que beneficiarà de manera directa una població de 300.000 persones.

El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, ha mantingut este dijous una reunió de treball amb els regidors de l’Ajuntament de València, Carlos Mundina i Mónica Gil, així com amb representants dels ajuntaments de Mislata, Paterna i Quart de Poblet, per a explicar-los les principals característiques dels sectors 17 18 del projecte de parcs metropolitans de la Generalitat.
En la trobada, que s’inscriu en la línia de col·laboració que desenrotlla la Generalitat amb els ajuntaments, han participat també la directora general de Recuperació i Reconstrucció, Sandra Castillo, i el coordinador del projecte de parcs inundables, Vicente Dómine.
El comissionat per a la Recuperació ha explicat que la iniciativa té com a objectiu “recuperar la zona de l’antic llit del Túria en la qual es van depositar els excedents de terra que es van generar durant l’execució del nou llit, i la degradació del qual es va agreujar després de la riuada, per a convertir-lo en un bosc metropolità”.
“L’Ajuntament de València va prolongar en el seu moment el Jardí del Túria fins al parc de Capçalera i ara des de la Generalitat reprendrem el treball i ampliarem este eix verd cap a l’àrea metropolitana, creant un espai harmonitzat amb les hortes confrontants, amb prades per al descans, l’oci i el desenrotllament d’activitats forestals al servici de la ciutadania”, ha assenyalat Raúl Mérida.
El disseny inclou també espais especialment preservats per a la recuperació de la biodiversitat i làmines d’aigua que servisquen de refugis per a l’avifauna.
Quatre vegades el parc de Capçalera
El nou eix verd que projecta la Generalitat al llarg dels sectors 17 i 18 dels parcs inundables comprén una superfície de 80 hectàrees i quadruplica l’extensió del parc de Capçalera (20 hectàrees).
Així, el sector 18 consta d’una extensió de 45 hectàrees, de les quals 22 se situen en el terme municipal de València, mentres que la resta se situen a Mislata, Paterna i Quart de Poblet, per la qual cosa té un vessant més urbà i constituirà per a la ciutat de València un segon parc de Capçalera amb més extensió.
Per part seua, el sector 17 comprén unes 40 hectàrees i discorre al llarg del terme municipal de Quart de Poblet en un 80% i també toca l’àrea de Paterna. Per a la seua execució, la Generalitat està mantenint reunions amb el Govern central per a harmonitzar la reforma de l’enllaç entre la V-30 i la CV-30 amb la seua integració en esta iniciativa metropolitana.
Recuperació d’assuts i sendes
Com a element vertebrador d’este parc la Generalitat planteja un gran passeig per als vianants i un tram de via per a ciclistes anular que discorrerà entre València i Quart de Poblet, salvant el nou Túria mitjançant una passarel·la que permetrà la connexió ciclista entre el sud i el nord de l’àrea metropolitana. Així mateix, també hi haurà connexió, mitjançant ramals, amb Paterna i altres municipis.
El projecte també preveu la reposició i reutilització dels assuts de Rascanya i Favara, este últim desaparegut a conseqüència de les obres del pla Sud. “Estos assuts, les seues làmines de l’aigua i el sistema de séquies que es recuperaran mantindran al llarg del futur parc els cabals que antany portava el Túria, consolidant-se així com una senya d’identitat de la història d’este lloc clau de l’espai metropolità”, ha assenyalat Mérida.
Així mateix, s’habilitaran un conjunt d’itineraris per als vianants “que permetran l’accés des dels nuclis de població pròxims, al mateix temps que es recuperen connexions ancestrals”, com ara l’antic camí de Campanar de Paterna, el camí de l’Alter de Quart de Poblet o el camí del Pou del Quint de Mislata, ha apuntat el comissionat.
L’actuació es coordinarà amb la connexió València-Mislata, que està desenrotllant la Generalitat, i amb la millora de l’accés a l’Hospital de Quart de Poblet des d’este nucli urbà.
Contactes per a la cessió de terrenys
Raúl Mérida ha explicat que la majoria dels terrenys afectats per esta actuació són de l’Administració de l’Estat, bé perquè es tracta de l’antic llit, bé perquè van ser adquirits en el seu moment per als abocaments assenyalats anteriorment.
El comissionat ha informat que han començat ja els contactes entre la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica per a la cessió del seu ús, de cara a poder desenrotllar el projecte. Després de la seua execució, estos espais s’integraran en el Sistema de Parcs Metropolitans de la Generalitat.
Raúl Mérida ha recordat també la necessitat que el Govern central duga a terme les infraestructures hidrològiques necessàries per a la protecció i la seguretat de les persones en el conjunt de l’àrea metropolitana.
Parcs metropolitans
Amb l’objectiu de recuperar el territori després de l’impacte que va suposar la dana, des del Comissionat per a la Recuperació està treballant en dos eixos principals del Sistema de Parcs Metropolitans de València, el del Poio i el del Túria, amb solucions adaptades a les necessitats i característiques de cada una d’estes conques.
Per a accelerar l’execució d’este macroprojecte, la Generalitat va dividir l’actuació en 18 sectors, i este dijous s’ha presentat el tram València-Quart de Poblet de l’eix del Túria corresponent als sectors 17 i 18.
En estos moments, la Generalitat està centrada a concretar les característiques tècniques de cada sector, acabar de coordinar les actuacions amb els ajuntaments i definir els perfils d’intervenció, especialment en matèria de retenció i laminació d’avingudes, recuperació del paisatge i dotació d’espais lliures i equipaments.
Una vegada llançat el projecte, es convocaran els concursos per a la redacció dels projectes de construcció i, en paral·lel, el concurs internacional de disseny global del Sistema de Parcs Metropolitans, amb la finalitat de garantir la coherència del conjunt.



