Què mou als dramaturgs i dramaturgues valencianes en la VII Marató de Monòlegs organitzada per l’AVEET
Les societats evolucionen, van integrant experiències, fets històrics i anècdotes quotidianes que marquen als ciutadans i, inevitablement, als creadors que troben en el teatre una via d’expressió per a les seues inquietuds. La nova edició de la Marató de Monòlegs, que des de 2020 organitza l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET), és un reflex de les temàtiques que interessen a diverses generacions dels nostres autores i autors dramàtics.
El Marató de Monòlegs d’AVEET
Seguint el propòsit de descentralitzar la cultura, enguany han triat el Gran Teatre d’Alzira per a portar aquesta iniciativa que la passada edició es va celebrar al Paranimf de la Universitat Jaume I de Castelló i en 2024 va tindre lloc al centre cultural L’Escorxador d’Elx. El proper 22 d’octubre a les 19:30 h i amb entrada lliure fins omplir l’aforament, el públic podrà gaudir d’un programa que reuneix textos de 3 dramaturgues i 3 dramaturgs membres de l’AVEET.
6.000 caràcters i 10 minuts com a màxim per a contar cada història són algunes de les dades d’una iniciativa que requereix el treball de 20 professionals de les arts escèniques i que compta amb el suport de l’Ajuntament d’Alzira.
Un gènere amb més de 20 segles d’història
El monòleg humorístic a l’estil nord-americà és tal volta la forma més popular. Però molt abans de la stand-up commedy, aquesta forma d’encarnar una narració va nàixer al teatre clàssic grec, on els personatges donaven renda solta als seus sentiments i pensaments en parlaments llargs. Una fórmula que va anar guanyant protagonisme per a establir-se al segle XIX com a un gènere dramàtic per si mateix i continuar evolucionar fins als nostres dies.
La seua interpretació és tot un repte per als actors i actrius. Per als autors i autores requereix una destresa especial a l’hora de donar tota la informació de la història a través d’un sol personatge. Dificultats afegides que no eviten que els creadors aposten pels monòlegs moltes vegades, valorant l’estímul tan intens que suposen per al públic.
Però, sobre tot, el monòleg connecta amb una de les formes més primàries d’estimular la imaginació: la narració oral. Sobre tot quan es presenta en el format de lectura dramatitzada com ocorre a la marató que organitza l’AVEET. Els espectadors i espectadores es descobreixen imaginant els detalls que acompanyen la història, es fan partícips del fet escènic i d’una creació, la escènica, que mai està completa sense la recepció del públic.
6 Històries per a una sessió que pren el pols de l’autoria escènica valenciana
Per a la VII edició de la Marató de Monòlegs de l’AVEET s’han triat sis textos dels presentats a la convocatòria oberta entre els 116 socis del col·lectiu, entre els que hi ha autores i autors consolidats, com ara Rodolf Sirera, Gemma Miralles, Carles Alberola o Chema Cardeña, junt a generacions més joves com ara Mafalda Bellido, Patrícia Pardo o Paula Llorens. I cal sumar als emergents, com ara Eva Mir, Borja López Collado o Arantxa Cortés.
Dins de l’equip de coordinació de la Marató de Monòlegs, Tomás Verdú destaca que la selecció d’enguany exemplifica la diversitat de l’AVEET i permet gaudir de veus més experimentades junt a creadors joves, unint formes ben diferents d’observar el món i el fet teatral. “En aquesta edició gaudirem d’estils més clàssics junt amb altres que opten per formes de narrar més trencadores. I, cal remarcar que no té res a veure amb l’edat dels escriptors i escriptores, sinó amb la seua manera d’acostar-se a les històries”, explica el dramaturg, actor i director d’escena.
Precisament, ell ha participat en anteriors edicions del Marató de Monòlegs i és conscient de com canvia la recepció d’un text quan entra a formar part d’una sessió com la que planteja l’AVEET, on conviuen sis propostes i poden aportar matisos les unes a les altres. “La tria de textos es fa per atzar entre tots els que es reben quan s’obri la convocatòria i els que queden en borsa d’edicions anteriors. I els dos directors d’escena que es fan càrrec de la VII edició del Marató de Monòlegs han decidit crear una xicoteta dramatúrgia per a tindre un fil conductor a l’hora de portar-los a l’escenari”, comenta Verdú sobre el plantejament de Sònia Alejo i Tiago P. Barrachina.
