Russafa Escènica – Festival de Tardor, un espai per a l’experimentació
La XVI edició de Russafa Escènica – Festival de Tardor inclou, juntament amb les seues característiques peces breus representades en espais no convencionals del barri de Russafa, una programació d’espectacles de llarga durada que s’estén pel mapa de la ciutat. Sota el nom de ‘Boscos’ i amb la col·laboració de sales públiques i privades, del 16 al 27 de setembre 13 espectacles se sumen a la cartellera valenciana.
Diversos d’ells són estrenes absolutes i altres es mostren per primera vegada a la Comunitat Valenciana o a la ciutat. Una selecció de propostes que encaixa en el lema que vertebra enguany el festival, ‘Sagrada i profana’, però que principalment busca mostrar les arts escèniques com a camp d’experimentació.
L’ÒPERA, EL BUIT, GOOGLE MAPS, ELS OBJECTES I FINS I TOT EL MENJAR COM A MATÈRIA PRIMERA PER A LA INVESTIGACIÓ ESCÈNICA
La ballarina i coreògrafa Marta García ofereix l’estrena absoluta de la peça AiMiN (CC La Nau, 23 set.), un projecte ‘work in progress’ on vol trencar amb la concepció de la representació com a exhibició. De fet, aquest solo de dansa investiga sobre el buit, combinant els moviments amb una acurada il·luminació i espai sonor per a representar què queda en els buits, què hi ha darrere dels forats, si l’absència pot brillar per a formar part de l’espectacle. L’artista oferirà dins de les activitats de formació de Russafa Escènica un taller de dansa sobre els processos creatius que ha activat a l’hora de posar en peu aquest muntatge.
Un altra estrena absoluta del festival és la mostra del projecte Buscar aquí (La Mutant, 18 set.). El dramaturg, director d’escena i intèrpret Tomás Verdú lidera aquesta iniciativa que ha inclòs un taller d’arts vives en què els seus participants anaven aportant suggeriments i experiències a la dramatúrgia proposada per Verdú. La idea era utilitzar les ressenyes de Google Maps sobre tot tipus d’espais, elevant a la categoria de sagrats els llocs més profans. Així s’ha configurat aquest artefacte multidisciplinari interpretat per Carlos Baixauli, Adrián Camacho, Silvia Collado Baeza, María Covadonga, Meritxell Guzmán, Ana Mezquita, Gabi Pugnaire, Cristina Reolid i Michelle Romero, molts d’ells artistes que van presentar els seus propis espectacles en edicions anteriors del festival.
Juntament amb aquestes propostes podrà veure’s la versió ampliada de NoDiva (Nau 3 Ribes – Escalante, 18 i 19 de set.), la comèdia musical d’autoficció que va guanyar el Premi Llavor atorgat pel jurat i el Premi de Dramatúrgia Russafa Escènica – Fundació SGAE en la passada edició. Aquest últim guardó inclou una dotació econòmica de 1.000 € per a contribuir a l’ampliació del text guanyador, de manera que passe de ser una peça breu de 30 minuts a una de duració convencional. Un procés en què Marta Estal, creadora i intèrpret de l’obra, ha comptat amb la tutorització del dramaturg Xavier Puchades. El resultat és una divertidíssima paròdia autobiogràfica sobre una cantant d’òpera que es debat entre ser una artista emergent i/o una antidiva.
Contar històries mitjançant objectes és una de les formes d’apropar-se a les arts escèniques que pot aconseguir una enorme connexió amb la memòria emocional dels espectadors. La companyia catalana Zum Zum Teatre estrena a València El testamento (19 i 20 de setembre) amb funcions per a aforament limitat. Una taula modular és l’espai on es realitza la obertura d’un testament. I el públic és partícip d’una desfilada de records, arrels i identitats que es recolzen en fotografies, Barbies antigues, gorres, guixos i tot tipus d’elements susceptibles de transformar-se en personatges o de donar suport al relat d’una vida de la mà de Ramón Molins.
També amb l’ànim de trencar amb allò que tradicionalment s’entén per espectacle d’arts escèniques arriba l’experiència gastroescènica Teatro de mangiare (Nau3 Ribes – Escalante, 24, 25, 26 i 27 de setembre), de la formació italiana Teatro delle Ariete. Els creadors i intèrprets Paola Berselli, Maurizio Ferraresi i Stefano Pasquini reben 30 espectadors al voltant de la gran taula que ocupa l’escenari. Allí cuinaran i menjaran junts, convertint el ritual sagrat de compartir taula en «un striptease de l’ànima».
EXPERIÈNCIES VITALS QUE TRANSCENDEIXEN PER A CONNECTAR AMB ELS ESPECTADORS
La creació escènica moltes vegades parteix d’experiències vitals pròpies o pròximes dels artistes, d’allò que han viscut persones reals que contribueix a crear una ficció o autoficció que va més enllà, que transcendeix per a tractar temàtiques socials o que connecten de manera molt viva amb el públic de Russafa Escènica.
Russafa Escènica – Festival de Tardor ofereix cinc peces que poden veure’s des d’aquesta perspectiva. Un cas molt clar és Shhh!!! (CCCC, 26 i 27 de set.), que torna dins de la segona edició del cicle REvisitar, que busca donar una nova oportunitat al públic de gaudir de grans èxits del festival. La dramaturga, directora d’escena i intèrpret Marian Villaescusa va crear aquesta tragicomèdia a partir de la seua pròpia experiència en ser diagnosticada de càncer de mama als 27 anys. El resultat és una emocionant tragicomèdia que abraça la vida, plena de referències pop i humor, amb un estil absolutament personal que va enamorar els espectadors en 2018.
També destil·la humor, però amb un tint més corrosiu Solo quería bailar (Teatro Círculo, 25 i 26 de set.). Estrena a la Comunitat d’aquesta versió escènica de la novel·la publicada per Greta García, coreògrafa i intèrpret de dansa. Integrant coreografies en el teatre de text, “aquesta tragicomèdia sevillana punk” presenta una ballarina condemnada a 30 anys per terrorisme. Olalla Hernández es posa en la pell d’aquesta kamikaze, “jartita” de les traves burocràtiques, acadèmiques i familiars que fan impossible dedicar-se professionalment a la cultura.
L’Agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins, UNRWA, coprodueix juntament amb la formació balear Hermanas Picohueso Ahlam, soñar con una vida (Sala Russafa, 24 set.), tercera de les estrenes absolutes del festival. Una peça multidisciplinària que porta a escena el còmic homònim que recull experiències reals de xiquetes i dones que van haver d’abandonar Palestina per refugiar-se al Líban, retratant la facilitat amb què es profanen els drets humans més bàsics.
I inspirada en altres dones valentes s’estrena a València Las que tiran del carro (Sala Russafa, 17-20 de set.), una tragicomèdia de CIA Patio de Vecinas i Fresculutra que recupera la lluita veïnal liderada per dones emigrades del camp a la ciutat als anys 60 i 70, impulsores de la transformació dels barris perifèrics.
Per últim, dos veterans experimenten amb el dol i el drama, esquitxant-lo d’humor en Lo inesperado (Sporting Club Russafa, 17-20 i 23-26 de set.). El director d’escena Rafa Calatayud i l’actriu Victoria Salvador ofereixen durant dues setmanes l’estrena absoluta d’aquest espectacle, que va transitant per l’assumpció de la pèrdua de l’home estimat, passant del negre a altres colors fins a constituir un arc de Sant Martí de la mà d’un personatge capaç de plantar cara al dolor amb un somriure.
PROGRAMACIÓ DE RUSSAFA ESCÈNICA PER A ADOLESCENTS I XIQUETS
Dins de la programació ‘Boscos’ de Russafa Escènica també hi caben propostes per a espectadors d’entre 3 i 14 anys que s’allunyen de les arts escèniques més convencionals.
El festival arranca amb l’estrena a la CV d’Alboroto (Nau3 Ribes – Escalante, 16 set.), una creació de Greta García per a tots els públics que subverteix els límits entre flamenc i circ. Per al públic adolescent també s’estrena a la Comunitat De la sal de la ferida n’he fet un tatuatge (Nau3 Ribes – Escalante, 22 set.). La formació mallorquina Teatre Sense Concessions presenta aquest viatge poètic al cor de l’adolescència a la recerca de la fe en un mateix. I per als més menuts, la formació madrilenya La Canica presenta Historia de un calcetín (CC La Beneficència), una proposta que combina teatre textual i manipulació d’objectes per a traçar un recorregut per les coses més profanes.
